Arxiu del blog

diumenge, 11 de gener del 2009

Avui qui no està en el Facebook no existeix!


És estrany l'instint que ens guia a les persones a entrar a repetir pautes que s'estandarditzen per modes. Igual que un ramat que es mou en bloc en la direcció a la que es dirigeixen un grup reduït d'individus.

Aquest és el cas que s'està donant a nivell social amb l'aparició d'eines tecnològiques, que et permeten singularitzar la teva presència a la societat. Un exemple molt clar podrem trobar-lo 'en l'aparició de blocs personals a Internet o l'aparició d'eines de contactes personals com el Facebook, o el que vindria a ésser en una traducció més o menys lliure el llibre de contactes personals.

Últimament aquesta eina està rebent moltes crítiques sobre la privadesa de les dades dels seus usuaris. Donat el cas que aquests podrien tenir un contracte per a tota la vida amb l'empresa, ja que sembla ser que és molt difícil donar-se de baixa de la popular xarxa social.

Encara que el lloc permet desactivar un compte, els servidors guarden còpies de seguretat de la informació per temps indefinit, en cas que l'usuari vulgui reactivar el servei. Aquesta informació en general no està disponible per als membres de Facebook encara que arriba a tenir des d'adreces d'e-mail, fins a domicilis i números de targetes de crèdit.

Eliminar la totalitat de les dades per complet és un procés llarg i complicat, que molts usuaris no assoleixen mai i uns altres només ho aconsegueixen amb temps i extensos intercanvis per e-mail amb l'empresa, després d'esborrar la informació de forma manual. En el propi portal de contactes existeix un grup anomenat "Com esborrar el teu compte de Facebook permanentment", que té 4.300 membres, tant dintre com fora de la xarxa social.

Per una altra banda, recentment va saltar a la notícia en els mitjans de comunicació, que alguns capos de la màfia italiana tenien creats grups de contactes dintre de la xarxa d'aquest "Llibre de les cares". I en justa lògica, familiars de les víctimes de la Cosai Nostra, entre ells els dels jutges Falcone i Borsellino, han demanat la retirada de les pàgines. Tot i que des de la seva seu central en Palo Alto (Califòrnia), Facebook ha invocat una estranya moral en la que estableixen una croada letal contra l'aparició d'imatges de persones nues, però amb una total perversitat permeten l'aparició de criminals mafiosos. El seu eslògan sembla molt clar: Mamelles no, criminals sí.

Doncs bé, jo també he sucumbit a la moda del Facebook dels collons. Un dia anava amb una amiga pel carrer i em va dir "mira aquell grup de persones d’allà t'està mirant". Al que jo vaig contestar "és clar per què vaig en cadira de rodes" i ella finalment va sentenciar "No és per això, és per què a la teva cara es veu que no tens un compte obert al Facebook”.

Com podeu comprovar, vaig perdre el cul per a no ser assenyalat amb el dit.

Cony de país.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Venuts!!!
Això és el que sou els blocaires que obriu un compte al Facebook. Jo vaig tenir compte al Facebook fa un temps per unes hores, vaig esborra-me immediatament quan vaig rebre un email que deia que la meva amiga de tota la vida m'havia acceptat com amiga... ho vaig trobar tant absolutament ridícul que vaig córrer a anul·lar el meu compte abans que fos massa tard, ara amb això que expliques encara n'estic més satisfeta d'havr-hi fugit.
La gent de Facebook teniu una dèria especial per tenir molts amics i amigues ("Ja tinc 20 amics", dieu). I jo em pregunto, per què voleu tants amics si no teniu temps per cuidar-los i estar per ells? No us n'adoneu que és materialment impossible tenir 100 o 200 amics? No veieu que va contra el més principal dels principis de l'amistat?
Jo continuo sent blocaire, que ho trobo més creatiu.

Anònim ha dit...

Lo fotut de tot això es que tens tota la raó Anna...

Redeu!!!

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Jo no m'hi penso pas apuntar tampoc. Prefereixo el clàssic correu electrònic o el bloc.
Penso quina necessitat tinc de que els amics m'acceptin virtualment, si ja son amics?
No ens hi veurem Bep allà, però aquí et segueixo llegint.

locarles ha dit...

Si, n'hi ha que tenen molts amics al Facebook però a l'hora de la veritat veurem quin córrer primer. De vegades et pots trobar amb la ironia de tenir un amic al Facebook i aquest mateix girar-te el "face" pel carrer.
Reconec que he acabat sucumbint amb el tema, però es que soc de digitalment feble, encara que fa dies que rumio si em dono de baixa.

Per altra banda i, seguint amb el tema, hi havia advocats que enviem citacions judicials a través d’aquesta plataforma virtual.

http://www.infobae.com/contenidos/421110-101098-0-Facebook-herramienta-judicial

En fi, salut.