Arxiu del blog

dimarts, 18 de novembre de 2008

Moisés Broggi Doctor en saviesa.


Avui he tingut l'ocasió de poder escoltar una classe magistral i posteriorment poder conèixer, a una persona d'aquestes que podríem anomenar savis.

La qüestió és que he assistit a les XXIII Jornades de Bioètica que organitza la Universitat de Lleida. La classe magistral de la inauguració, l'ha impartit el doctor Moisés Broggi. El doctor Broggi va néixer en el 1908 en la ciutat de Barcelona. va estudiar medicina en la Universitat de Barcelona.

Durant la Guerra Civil Espanyola va participar en el bàndol republicà, implicant-se en l'equip mèdic de les Brigades Internacionals. Al finalitzar la guerra va ocupar una plaça a l'Hospital de Vallcarca de Barcelona, per a posteriorment especialitzar-se com a cirurgià de l'Hospital Clínic. Va Ser cessat, de tots els seus càrrecs oficials sent sotmès a un procés de depuració per part del règim franquista.

A l'any 1966 va ser nomenat membre de la Real Acadèmia de Medicina de Barcelona, de la qual va ser nomenat president en l'el 1980. L'any 1981 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya, i així mateix també ha estat guardonat amb la Medalla d'Or de Barcelona. Al juliol de 2008 també va ser guardonat amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística concedit per la Generalitat de Catalunya en reconeixement a "el seu dilatada i prestigiosa carrera com cirurgià i el seu compromís ètic i social". També a l'any 2008 va ser guardonat amb la medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta persona senzilla tímida i humil, ha estat un dels metges que han donat testimoni del seu compromís cap a la societat, en una època històrica molt complicada en la nostra història recent, la II República Espanyola i l'autonomia amb la Generalitat Republicana.

Durant l'etapa republicana, amb 27 anys, va poder inaugurar i dirigir el primer servei d'urgències en un hospital públic espanyol. Fins que va començar la Guerra i el van nomenar metge de les Brigades Internacionals, lo que li va permetre conèixer a Ernest Hemingway, qui el va identificar en els seus escrits com “el petit i valerós metge”. Allí va idear els quiròfans mòbils, instal·lats en camions que intervenien en el mateix front de guerra.

Amb la dictadura no va poder exercir com a doctor en la sanitat pública però va desenvolupar una reeixida carrera en el camp privat, el que li ha permès guanyar-se una merescuda fama de metge humanista i molt proper als seus pacients.

A l'acabar la seva ponència, vam coincidir en el descans de les jornades (el que ara anomenen el coffe breack), i vaig tenir la sort que el Doctor Vinyes (Rector de la Universitat de Lleida) es va acostar per a presentar-me’l.

La conversa que vaig mantenir amb ell va ser curta però molt carregada de significat.

Un home centenari i d'una intel·ligència com la seva, el primer que va fer va ser interessar-se intensament per les dificultats que les persones amb discapacitat teníem a Lleida.

Quan jo li vaig preguntar que d'on treia l'energia per a tenir una ment tan lúcida i una agenda d'activitats com la qual duu. Els seus ulls petits em van mirar profundament i després d'un petit respir em va dir "noi mira de ser feliç, aquesta és la recepta”.

Per la meva banda, només vull dir-li gràcies Dr. Broggi no només pel que ha estat, sinó pel que és avui.