Les Tecnologies de la Rehabilitació, opció de futur.

En el començament d’aquest segle XXI, es posa de manifest que l’avenç que han tingut molts serveis socials de caràcter tècnic durant la segona meitat del segle XX, no hauria estat possible sense l’aportació de noves tecnologies que ens han permès el desenvolupament de noves solucions a problemes relacionats amb les discapacitats, així com, amb problemes relacionats amb la gestió dels sistemes d’informació i comunicació.

Crec que aquest concepte, ampli, de tecnologies al servei de les persones amb discapacitat i de les persones grans (prop de tretze milions de persones al nostre país) es relaciona amb la innovació al servei de l’autonomia personal, la independència, la integració social i la qualitat de vida de les persones.

Per tant és en aquest marc de reflexió en el que vull establir les línies de treball en els diferents àmbits d’actuació social. Donat que la Investigació, el Desenvolupament i la Innovació I+D+I, són els instruments necessaris per a la millora del Benestar Social i de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i per a l’optimització dels beneficis socials que es deriven dels recursos esmerçats.

A Europa es calcula que entre vint-i-sis i trenta milions de persones utilitzen dispositius i sistemes desenvolupats a partir de les Tecnologies de la Rehabilitació (com podeu veure som un bon Target comercial). Al nostre país suposa un mercat que factura anualment sobre els 360 milions d’Euros, amb un creixement constant del 7% anual amb una excessiva dependència exterior.

A Espanya hi ha prop de 1500 empreses dedicades al sector de les Tecnologies de la Rehabilitació, entre fabricants, distribuïdors i empreses de serveis. Així com més de 57.000 professionals relacionats de forma directa amb les persones amb discapacitat i les persones grans. Aquestes dades m’obliguen a reflexionar sobre el potencial del mercat al que ens adrecem.



Penso que cal subratllar que de forma majoritària, les empreses espanyoles no tenen una partida pressupostaria específica per dedicar-la a la investigació, desenvolupament i innovació de tecnologia pròpia. Per tant, la dependència de l’exterior es cada vegada més gran i l’esforç del sector, recau en els marges comercials que genera la distribució.

El desenvolupament actual de la societat de la informació, ha superat amb escreix totes les previsions que s’havien realitzat. Avui podem disposar de tecnologia, productes, serveis i dispositius d’accés a la informació que fan que aquest segment de proveïdors de tecnologia estigui encara per descobrir en l’àmbit de la discapacitat.



Els americans tenen molt clar que el sector de les ajudes tècniques, és un dels filons de mercat més apetitosos i amb un futur més prometedor.

Els coixos som cada vegada més desitjats com a recurs generador d'inversió, tot i la llei de dependència. Que fins al moment, l'única cosa que ha aconseguit és posar a l'aparador de la llum pública lo molt depenents que som i el temps que ho continuarem sent.