Arxiu del blog

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Custo aposta fort en la seva promoció empresarial.


Custo Barcelona és la la primera vegada que la marca ha presentat els seus dissenys a Lleida, d'on procedeixen els germans que la van crear als anys 80, Custodio i David Dalmau, nascuts a Tremp.

Custo va aconseguir situar el nom de Lleida al mapa de la moda. Ho va fer en una espectacular presentació de models que va tenir com a insòlit marc el claustre gòtic de la Seu Vella. La desfilada s'ha celebrat al claustre, als peus de la catedral, i amb vista a la ciutat.

La Seu Vella de Lleida no és Nova York. D’acord. Però això era el que menys importava en aquesta catedral de la moda. Custo va encertar amb aquesta picada d'ullet als seus orígens i l'aposta va tenir recompensa. Tres cambres del claustre convertit en passarel·la no es veuen tots els dies. Com tampoc és habitual escoltar, entre aquests murs mil·lenaris, a la Victoria Abril cridant "Tio bueno" a un model, de color i amb el tors nu. Però fins les pedres d'aquesta joia arquitectònica es van tornar de colors.



La catedral de Lleida va brillar amb la llum de la moda o, per a ser més exactes, amb els estampats que Custo va triar per a una col·lecció que només s'havia vist a Nova York.

Val que la Seu Vella tampoc és Manhattan, però la sensació a l'acabar la desfilada era que Lleida ha entrat al món de la moda. Ja que el vell claustre gòtic de la Seu Vella de Lleida es va cobrir amb 150 metres de catifa rosa per a la presentació en exclusiva per a Europa, entre pedres carregades d'història, de la col·lecció que Custo Barcelona va exhibir fa escasses setmanes a la Fashion Week de Nova York.



Veritablement vull aplaudir aquesta atrevida iniciativa comercial de la marca Custo Barcelona, pel que suposa de promoció de les terres de Lleida en el marc internacional de la indústria de la moda.

En aquest acte, la representació d’ASPID va estar en mans de la vicepresidenta de l'organització.

Iniciatives, tan imaginatives, com aquesta són les quals haurien d’apostar els emprenedors catalans, demostrant que no és necessàriament obligatori haver de promocionar-se a Madrid o Barcelona per a tenir presència mediàtica.