Arxiu del blog

dissabte, 11 d’octubre de 2008

El conyàs de Rajoy el fa més tendre.


He de confessar que estic realment preocupat, per les coincidències en la concepció de la vida, que tenim Rajoy i jo. La veritat és que sempre havia tingut grans discrepàncies, amb el bo del Rajoy, respecte a temes com l'exèrcit i el paper de les Forces Armades en general.

Però probablement el bo del Mariano va assabentar-se del que jo pensava i ha decidit canviar el seu discurs per a caure’m més simpàtic. I la veritat és que ho està aconseguint.

Sembla ser que el bo de Mariano, va oblidar tancar un micròfon i els mitjans de comunicació van poder gravar la conversa que mantenia amb el president del PP andalús i sotssecretari Territorial, Javier Arenas, al que va assegurar: "Demà tinc el conyàs de la desfilada... en fi, un pla apassionant".




Mentre els assistents s'acomodaven en els seus seients, Rajoy conversava amb Arenas, a qui va comentar que demà diumenge, 12 d'octubre de 2008, havia d'assistir a la desfilada de les Forces Armades amb motiu del Dia de la Hispanitat, en fi aquella desfilada on treuen a la cabra, però la de veritat.

El meu amic Mariano va assegurar, a micròfon obert, que no era un pla "apassionant" i de fet, va admetre que era "un conyàs" assistir a la desfilada. Cosa que comparteixo amb ell a més li agraeixo que surti de l'armari exposant-ho públicament.

Però aquests aprenents de polítics, cada vegada em fan més gràcia. No saben que el primer que ha de fer un polític, és creure's primer allò que diu o, en el seu defecte, dir allò que creu. Perquè fa un any Rajoy va gravar una declaració institucional en la que cridava a tots els ciutadans a celebrar el Dia de la Festa Nacional del 12 d'octubre, amb el que es demostra que llavors va dir alló que no creia.



Per tant, aquesta sortida de l'armari del meu amic Mariano, s'afegix a altres negligències famoses de dirigents polítics que han fet manifestacions que duien en el subconscient, sense adonar-se que les seves paraules eren escoltades i amplificades. "Vaja conyàs que he soltat!", va dir al 2002 l'Aznar, al Parlament Europeu, després d'exposar a l'Eurocambra els resultats de la Cimera de Barcelona.

Y precisament a Barcelona durant la Cimera Euromediterrànea del 2005, el Zapatero, va apuntar a un assessor que l'acord sobre terrorisme a discutir entre els participants havia de ser tancat "com sigui". Y ja com a cap de l'Executiu, després de ser entrevistat per l’Iñaki Gabilondo que encara que les enquestes electorals anaven bé als socialistes els convenia que hagués "tensió", paraules que van poder ser escoltades perquè els micròfons seguien connectats.

Però al gener de 2004, la Cabra de la Legió, o sigui José Bono, va dir "tocacollons" al primer ministre britànic, Tony Blair, en un comentari privat que va ser captat per una càmera de televisió.

I ara ve el més fotut de tot, quan els socialistes volen exigir al meu amic Mariano que es disculpi oficialment. Jo vull demanar a la gent del PSOE, que no foti aquests moments tendres a prendre pel sac, i que ens deixi fruir compartint el moment al Mariano i mi. Sí, el Mariano ho ha dit. Doncs bé, i que! Que surtin ells de l’armari.