Arxiu del blog

dissabte, 30 d’agost de 2008

Lo Solbes ha dit: Per collons los meus!!!


Estic impacient per a que comenci una nova temporada del programa de TV3 Polònia. La veritat és que aquest circ de polítics que tenim són capaços de generar uns guions amb unes trames, que superen en imaginació els que produeixen els guionistes professionals.

La història ve d'abans de l'inici de vacances, quan a finals de juliol surt lo Conseller Castells i amenaça amb que si s’incompleix el termini del 9 d'agost, fixat per l'Estatut de Catalunya, els diputats socialistes catalans al congrés podrien no aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat. El President Montilla fot un cop de mà al seu Conseller i d'una forma vetllada insinua que el seu partit (PSC), actuarà en conseqüència si el govern de l'estat no facilita l'acord per a pal·liar el dèficit de finançament que té Catalunya.

Al principi donava la sensació que realment els polítics catalans havien madurat i actuaven amb una unitat, que mai havíem vist abans. Però aquesta sensació d'unitat només va ser un miratge, ja que hi havia algun actor secundari d'aquesta paròdia que necessitava tenir més minuts de càmera.

Aquest actor va ser lo Joan Saura que un bon dia es desperta i li posa les banyes a la seva dona (la bella Inma Mayol) amb la vicepresidenta del Govern María Teresa Fernández de la Vega. Realment l'escena del Joan i la María Teresa va ser d'un nivell pornogràfic difícil de superar ja que sense encomanar-se ni a Déu ni a sa mare, va deixar en pilota picada al propi President de la Generalitat.

Tot aquest sainet ha fet que l’Artur Mas comenci a fregar-se les mans i fotre's calent, al veure que aquest govern tripartitt se sembla cada dia més al “Camarot dels germans Marx”. Tinc la sensació que al Montilla li està passant el mateix que li va succeir al Maragall; és que mantenir un govern amb dos socis minoritaris que no han tingut experiència de govern és molt complicat. I si no feu memòria i recordeu les pixades fora de test del Carod Rovira en l'anterior legislatura. Encara que, tot s’ha de dir, en aquesta legislatura Esquerra Republicana sembla haver agafat un rumb més responsable i coherent amb l'acció de govern.

Després de l'escena de llit del Saura i Fernández de la Vega, sembla ser que la relació entre el govern central i els partits del tripartitt continua augmentant en el seu nivell de tensió, sense oblidar que Convergència i Unió qualsevol dia d'aquests pot muntar una altra infidelitat tipus Saura (recordeu la baixada de pantalons de l’Estatut, que ara se’n diu posibilisme), però això sí amb més elegància perquè tant lo Mas com lo Duran Lleida tenen una estil diferent per a anar-se al llit amb algú i fins hi tot potser més bon gust.



Però, com diuen els castellans "a riu regirat, guany de pescadors". I ara va i ens surt el Sheriff Solbes, amb una estil xulesc generant titulars a la premsa com:

Solbes avisa als catalans que en el finançament Espanya té la paella pel mànec. El que oblida el Solbes és que no serveix de res tenir la paella pel mànec, si després la paella està buida.

Solbes ignora la pressió catalana i no toca ni una coma de la seva proposta. Com opció estratègica puc entendre aquesta posició inicial. Però tancar-se tan radicalment, pot suposar un baló d'oxigen per al Rajoy i potser aquest nou centre dreta que proposa pot arribar a quallar.

Solbes s'enroca en el seu rebuig al model de finançament de Catalunya. Però qualsevol jugador d'escacs sap que l'única forma de trencar un enroc, és sacrificant una peça. I això Zapatero no hauria obviar-lo, perquè si finalment la unitat d'acció de les forces polítiques catalanes es produís (cosa improbable), podria buscar un sacrificat i trencar l'enroc.

Montilla respon a Solbes que Catalunya "no acceptarà imposicions". Encara que Montilla abans hauria de fer una teràpia de grup al PSC, per a trobar un compromís entre la facció catalanista de Castells i la facció espanyolista de Zaragoza o Corbacho.

Amb tot aquest merdé, penso que només cal deixar passar el temps i el temps donarà prendrà papers i posarà a cadascun al seu lloc.

Insisteixo, tinc ganes que comenci el Polònia per a veure fins a quin punt són capaços d'aprofitar aquest filó argumental que els polítics els han preparat durant aquest estiu.