Arxiu del blog

divendres, 16 de maig de 2008

Irena Sendler in memoriam.

La Núria Pujol m'ha enviat una sentència in memoriam de Irena Sendler:

"La raó per la qual vaig rescatar als nens té el seu origen en la meva llar, en la meva infància. Vaig Ser educada en la creença que una persona necessitada ha de ser ajudada de cor, sense mirar la seva religió o la seva nacionalitat".

Crec que els premis i les lloances que avui dia s'atorguen, tenen com a objectiu prioritari a valorar la seva rendibilitat en les campanyes de màrqueting, que no pas el fet de reconèixer el treball realitzat per persones anònimes.

El premi Nobel de la Pau que van negar l'any passat a la Irena Sendler, és una prova més que evident que aquesta àvia polonesa no lluiria prou en la pomposa cerimònia del lliurament de premis.

Personalment penso que ara el Premi Nobel de la Pau, poden fotre-se’l pel cul. Aquesta pobra dona ja no el necessita, el seu premi major serà el record en els milers de nens jueus que va salvar de morir en mans dels nazis quan amb només 29 anys, l’any 1942 va treure del gettho de Warschau (Polònia) 2500 nens, els quals va salvar la vida.

Els hi donava identitats falses i els donava en adopció a famílies no jueves de Polònia.

Va anotar els seus noms verdaders en paper de fumar, guardats en ampolles que va enterrar en el seu jardí, perquè ella creia en la pau i sabia que aquells nens sobreviurien a la guerra, i que més tard podrien retrobar als seus familiars.

Dissortadament la majoria dels pares d’aquells nens moriren en els camps d’extermini nazis, però ells han sobreviscut.

Ara tots ells demanaven el Nobel per Irena. Ella, amb 97 anys, vivia en un geriàtric de Varsòvia, fins que fa quatre dies va morir. Deia que va fer el que tocava i es lamentava de no haver fet més.

Una heroïna enmig de les guerres.

Lo Bep.