El virus de la Grip A: entre la prevenció i el negoci.

Estem sent crivellats per milers de missatges apocalíptics sobre els estralls que causarà el virus AH1N1 o molt més conegut com el virus de la grip A.

Aquest tipus de missatges arriben fins i tot a ser contradictoris com els que està llançant el Ministeri de Sanitat, dient un dia que tancaran les aules si hi ha més de tres casos i anunciant justament el contrari després d'uns dies.

Estem rebent informació per part els responsables sanitaris de la Generalitat, advertint l'elevat absentisme laboral que les empreses tindran aquesta tardor i recomanant mesures de planificació per a afrontar les repercussions en la producció, que aquesta pandèmia pot provocar en el teixit empresarial. Els grans profetes del sistema sanitari, estan vaticinant absentismes entre 30% i el 40% de les plantilles. Redeu quin merdé que ens anuncien!!!

Al meu entendre, s'han d'evitar reaccions exagerades que no ajuden a contenir la propagació del virus AH1N1, i, no obstant això, causen danys a les nostres economies, societats i pobles.

Entenc que la maduresa de la ciutadania és prou gran, com per a destriar el correcte i necessari, del superflu i apocalíptic.

A ningú se li escapa que darrere d'aquesta alarmant pressió mediàtica i política, apareixen interessos econòmics centrats en els grans pressupostos que els governs estan anunciant que invertiran, per a comprar milions de dosis de vacunes que encara ningú pot garantir ni l'eficàcia preventiva, ni els efectes secundaris que puguin tenir.

No crec que sigui massa ètic crear situacions d'autèntic histerisme entre la societat, per a després trobar la justificació política per a esgarrapar partides pressupostàries (a càrrec del detriment en inversió en altres necessitats), que permetin plantejar grans negocis amb la indústria farmacèutica. Ja sabeu la dita: “Qui l’oli remena se’n unta la mà”.

En aquest sentit, vull destacar que el canal de publicitat més efectiu que la indústria farmacèutica utilitza per a vendre els seus productes, és la generació d'alarma social referent a la salut de les persones. Si no, només heu de fixar-vos en les campanyes de publicitat que entre finals de setembre i desembre, ens amenacen tots els anys amb productes antigripals màgics, per a combatre el grip estacional.

Personalment penso que cal estar especialment sensibilitzats amb el virus AH1N1, però no caure en paranoies que facin el joc als grans negocis de la indústria farmacèutica. Seny, molt seny!!!

La retallada de l'Estatut de Catalunya deixa amb el cul a l'aire a una bona part de la classe política catalana.

Sembla ser que tots donen per bo que els recursos d'inconstitucionalitat, que el Partit Popular va presentar al Tribunal Constitucional contra el text català, prosperaran i es farà efectiu una retallada de l'Estatut.

Ara és el moment en el que els partits catalans estan començant a posicionar-se per a justificar-se o per a treure rendiment electoral, del cada vegada més evident de retall estatutari. Amb la qual cosa es posa de manifest el que moltes vegades denuncio de falta de nivell polític de les cúpules dirigents dels nostres partits.

D'una banda tenim al Partit Popular de Catalunya, que com a mínim és l'únic que pot sentir-se satisfet amb la retallada de l'Estatut de Catalunya, ja que hauran aconseguit una part dels seus objectius a nivell nacional. Entenc que aquesta victòria serà celebrada amb cava valencià o toledà, a la seu central del Partit Popular del carrer Gènova. Encara que dubto que a nivell de Partit Popular de Catalunya ho celebrin de cara a la galeria, ells saben que si tenen alguna possibilitat d'esgarrapar algun vot a Convergència i Unió passa per no fer sang amb el catalanisme moderat de dretes.

Per part d'Iniciativa per Catalunya Verds, no els queda altra opció que la de deixar-se dur per la tendència majoritària de protesta per la retallada i en aquest cas moure les seves fitxes, de tal forma que no posin en perill les seves cadires al govern de la Generalitat. El fet de “tocar cuixa” fa que es prioritzi el dret a l'exercici del poder i no la coherència ideològica. Recentment el seu líder Juan Saura va declarar que "no veu perill per a l'estabilitat del tripartitt en una eventual sentència contrària de l'Alt Tribunal”.

En canvi, a Esquerra Republicana de Catalunya es viu aquesta retallada com una possibilitat de lideratge en l'abanderament de la reivindicació catalanista pel dret de l’autogestió. No importa que hi hagi incongruències com haver votat en contra de l'estatut que es va a retallar. Del que es tracta és d'aprofitar la situació per a posicionar al partit de cara a les pròximes eleccions autonòmiques de finals del 2010. Es tracta només d'una primera estratègia de supervivència electoral embolicada en un paper de regal justificat en arguments de defensa nacional catalanista.

Respecte al paper de Convergència i Unió, crec que és el més còmode de tot l'arc parlamentari. Que l'Estatut sigui retallat des de Madrid, és donar oxigen electoral a una situació política complicada que ha plantejat el nou finançament pactat pel govern de la Generalitat i el govern central. Aquest augment de finançament, deixava amb el cul a l'aire el treball d'oposició fet des del Parlament de Catalunya per part de la coalició nacionalista. Amb la qual cosa, el fet de poder liderar una mobilització de la societat civil catalana, amb un matrimoni de conveniència entre els partits polítics catalans per a desenvolupar aquesta reivindicació popular, li dóna moltes més possibilitats per a afrontar amb més garanties les eleccions de l'any que ve. És significatiu destacar que l’ex vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Alfons López Tena (persona vinculada a CIU), ha declarat en l'última Universitat Catalana d'Estiu, que el Tribunal Constitucional actuarà contra la Constitució Espanyola si retalla l’Estatut. Tot plegat, escalfant motors per al posicionament estratègic.

I finalment vull posar de manifest el paper del Partit Socialista de Catalunya en aquest marc previ a la retallada estatutària. D'una banda des del PSOE de Madrid ja es comencen a escoltar veus com la del ponent constitucional Gregorio Peces Barba, que ha dit que Catalunya "no s’immutarà" si el Tribunal Constitucional decideix "alguna retallada assenyada" a la reforma del seu Estatut d'Autonomia i ha recalcat que, amb aquesta sentència de l'Alt Tribunal, "estarà tancat l'Estat de les Autonomies". Per tant, que ningú s'enganyi quan la posició del socialisme espanyol respecte a la definició limitada de l'estat de les autonomies.

Des de Catalunya el President de la Generalitat i Primer Secretari dels socialistes catalans, ha rebutjat una manifestació contra la retallada del Estatut abans que surti la sentència. Posicionant-se en la línia del que Peces Barba anunciava des de Madrid. Faltarà veure ara quina és la veu i el posicionament dels sectors més catalanistes del Partit Socialista de Catalunya. A veure si al final, serà veritat allò de la sociovergència i s'està preparant a les cuines dels dos partits majoritaris a Catalunya, uns pactes de garanties de gestió del poder a Espanya i a Catalunya.

Jo personalment m'inclino pel posicionament del President Maragall, que lliure de lligaments ideològics i de regles del partit, s'ha posicionat en l'organització d'una manifestació a Catalunya en previsió de la retallada del Tribunal Constitucional. Maragall molt lúcid, s'inclina per una estratègia pro activa i no per la del "Català Emprenyat".

En qualsevol cas, penso que els catalans hem de sortir al carrer de forma massiva i posar de manifest la nostra reivindicació i el nostre posicionament respecte als drets que es recullen a l'Estatut, i evidenciar la pudor que desprèn aquest tribunal excessivament polititzat que ja fa més de dos anys que hauria d'haver-se renovat i inexplicablement contínua podrint-se.

El retrobament virtual amb el Sisco i la decadència de l'evolució de l'espècie humana.

Després d'uns dies de desconnexió de l'entorn polític-social que ens envolta, avui he tingut la grata sorpresa de retrobar-me telefònicament amb el Sisco i la Lurdes. Aquests són uns bons amics de la Rosa Mari i meus que van fugir, com gos que persegueix el diable, del món urbà en el qual estaven submergits a una gran megalòpolis com Lleida, per a iniciar una nova etapa en un entorn rural privilegiat com el poblet d’Aínsa al Pirineu aragonès.

Cal reconèixer que la Lurdes i el Sisco van ser precursors a l'intentar muntar una floristeria en un entorn natural tan privilegiat. Perquè té collons la cosa, intentar vendre flors en un lloc on tot el verd brolla per generació espontània, però han sabut menjar-los l'olla als sobrarbenses i s'han convertit en uns empresaris de dalt a baix. Mimetitzant-se amb els votants del Partit Popular molt arrelat en tota aquesta comarca.

El xaval va tenir ja des de molt petit una afició innata per a la pintura i cal reconèixer que de voluntat no li falta. Ha anat aprenent a treballar el dibuix, la perspectiva, els colors i la composició amb un gran esforç i tenacitat. I amb l'ànim que li hem anat donant la seva dona, la seva família i els amics, ha aconseguit agafar confiança en si mateix i atrevir-se a fer una exposició per als sobrarbenses. Aquesta és la prova que si un vol, pot aconseguir tot el que es proposi.

Com jo el vull molt, m'agradaria poder-vos descriure: a l'home, al ciutadà, al cantant de jotes, al guitarrista, al florista, al pintor, en definitiva a l'artista Sisco Renau.

Segons la imatge que ens transmet analitzaré en només 10 punts, cadascun dels seus trets més representatius del seu caràcter i personalitat:

1.-Podem observar com utilitza ulleres de pasta. Aquest és un detall de vital importància per a les persones que es dediquen al món bohemi de l'art. La veritat és que al noi no li passa res a la vista, té zero diòptries però el seu assessor d'imatge li va recomanar que per a entrar en el món intel·lectual era un requisit imprescindible dur ulleres de pasta i el Sisco no s’ho va pensar dues vegades.

2.- Si ens fixem bé, veurem com les patilles li baixen per sota de l'orella. Això sí, les dues al mateix nivell. Aquest tret és una picada d'ullet al personal autòcton de la comarca on s'han integrat la parella. D'aquesta forma apareix com un personatge molt més proper als sobrarbenses.

3.- Samarreta amb qualsevol tipus de frase escrita en anglès. És la forma en la qual el personatge adquireix un nivell de distinció per sobre de la mitjana del poble. El to fosc de la samarreta pot deure's a la falta de neteja d'una banda o en el cas que s'hagi escollit expressament el color, és per a accentuar l'aire bohemi del protagonista.

4.- Encara que la seva dona s'obstina en fer-li seguir un règim per a cuidar la seva figura, com podem veure en aquest apartat, apareix d'una banda la panxa cervesera típica d'algunes zones rurals pirinenques. D'altra banda podem observar com es manifesten d'una forma clara i evident uns michelíns indicatius del seu sedentarisme.

5.- Podem apreciar d'una forma clara com aquesta espècie de Neorural, recorre a eines pròpies d'urbanites desorientats, com és la utilització d'un moneder lligat a la ronyonera. Probablement el seu subconscient li va jugar una mala passada.

6.- Seguint la descripció de l'apartat anterior, podem veure com aquest subjecte utilitza la ronyonera (que com el seu nom indica ha de dur-se als ronyons) per a dissimular la poca rellevància física del seu aparell genital.

7.- Com es veu en la imatge utilitza pantalons aventurers que ningú utilitza en l'entorn en el qual ell viu. Aquest tipus de pantalons són els més utilitzats pels urbanistes que fan una expedició al poble o a PortAventura.

8.- Bé com podem veure, els pantalons li queden molt buits a la zona de l’entrecuix. Per a poder dissimular aquesta anomalia genètica, utilitza pantalons amplis que no posin en evidència l'escassa grandària de les seves parts més íntimes.

9.- Braçalets i altres ornaments tribals comprats al mercadet. Es tracta de realçar aquest toc ètnic que fa que la figura de l'artista sigui percebuda amb un toc d'inconformisme alternatiu.

10.- En la zona del coll apareixen signes ostensibles d'obesitat mòrbida que reafirmen les conclusions a les quals hem arribat en l'apartat 4.

Doncs bé, aquest artista ha publicat un reportatge de la seva obra a la xarxa que us convido a veure.

Reconec que el xaval ha après d'una puta vegada a pintar, tot hi que que la Rosa Marí i jo ens esperarem que faci la seva exposició al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, que ens agafa més a prop.

Una abraçada molt afectuosa per a la Lurdes i una tocada d'ous molt forta per al Sisco, que encara que no t'ho creguiss jo t’estimo molt.