Arxiu del blog

diumenge, 23 d’agost de 2009

La retallada de l'Estatut de Catalunya deixa amb el cul a l'aire a una bona part de la classe política catalana.

Sembla ser que tots donen per bo que els recursos d'inconstitucionalitat, que el Partit Popular va presentar al Tribunal Constitucional contra el text català, prosperaran i es farà efectiu una retallada de l'Estatut.

Ara és el moment en el que els partits catalans estan començant a posicionar-se per a justificar-se o per a treure rendiment electoral, del cada vegada més evident de retall estatutari. Amb la qual cosa es posa de manifest el que moltes vegades denuncio de falta de nivell polític de les cúpules dirigents dels nostres partits.

D'una banda tenim al Partit Popular de Catalunya, que com a mínim és l'únic que pot sentir-se satisfet amb la retallada de l'Estatut de Catalunya, ja que hauran aconseguit una part dels seus objectius a nivell nacional. Entenc que aquesta victòria serà celebrada amb cava valencià o toledà, a la seu central del Partit Popular del carrer Gènova. Encara que dubto que a nivell de Partit Popular de Catalunya ho celebrin de cara a la galeria, ells saben que si tenen alguna possibilitat d'esgarrapar algun vot a Convergència i Unió passa per no fer sang amb el catalanisme moderat de dretes.

Per part d'Iniciativa per Catalunya Verds, no els queda altra opció que la de deixar-se dur per la tendència majoritària de protesta per la retallada i en aquest cas moure les seves fitxes, de tal forma que no posin en perill les seves cadires al govern de la Generalitat. El fet de “tocar cuixa” fa que es prioritzi el dret a l'exercici del poder i no la coherència ideològica. Recentment el seu líder Juan Saura va declarar que "no veu perill per a l'estabilitat del tripartitt en una eventual sentència contrària de l'Alt Tribunal”.

En canvi, a Esquerra Republicana de Catalunya es viu aquesta retallada com una possibilitat de lideratge en l'abanderament de la reivindicació catalanista pel dret de l’autogestió. No importa que hi hagi incongruències com haver votat en contra de l'estatut que es va a retallar. Del que es tracta és d'aprofitar la situació per a posicionar al partit de cara a les pròximes eleccions autonòmiques de finals del 2010. Es tracta només d'una primera estratègia de supervivència electoral embolicada en un paper de regal justificat en arguments de defensa nacional catalanista.

Respecte al paper de Convergència i Unió, crec que és el més còmode de tot l'arc parlamentari. Que l'Estatut sigui retallat des de Madrid, és donar oxigen electoral a una situació política complicada que ha plantejat el nou finançament pactat pel govern de la Generalitat i el govern central. Aquest augment de finançament, deixava amb el cul a l'aire el treball d'oposició fet des del Parlament de Catalunya per part de la coalició nacionalista. Amb la qual cosa, el fet de poder liderar una mobilització de la societat civil catalana, amb un matrimoni de conveniència entre els partits polítics catalans per a desenvolupar aquesta reivindicació popular, li dóna moltes més possibilitats per a afrontar amb més garanties les eleccions de l'any que ve. És significatiu destacar que l’ex vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Alfons López Tena (persona vinculada a CIU), ha declarat en l'última Universitat Catalana d'Estiu, que el Tribunal Constitucional actuarà contra la Constitució Espanyola si retalla l’Estatut. Tot plegat, escalfant motors per al posicionament estratègic.

I finalment vull posar de manifest el paper del Partit Socialista de Catalunya en aquest marc previ a la retallada estatutària. D'una banda des del PSOE de Madrid ja es comencen a escoltar veus com la del ponent constitucional Gregorio Peces Barba, que ha dit que Catalunya "no s’immutarà" si el Tribunal Constitucional decideix "alguna retallada assenyada" a la reforma del seu Estatut d'Autonomia i ha recalcat que, amb aquesta sentència de l'Alt Tribunal, "estarà tancat l'Estat de les Autonomies". Per tant, que ningú s'enganyi quan la posició del socialisme espanyol respecte a la definició limitada de l'estat de les autonomies.

Des de Catalunya el President de la Generalitat i Primer Secretari dels socialistes catalans, ha rebutjat una manifestació contra la retallada del Estatut abans que surti la sentència. Posicionant-se en la línia del que Peces Barba anunciava des de Madrid. Faltarà veure ara quina és la veu i el posicionament dels sectors més catalanistes del Partit Socialista de Catalunya. A veure si al final, serà veritat allò de la sociovergència i s'està preparant a les cuines dels dos partits majoritaris a Catalunya, uns pactes de garanties de gestió del poder a Espanya i a Catalunya.

Jo personalment m'inclino pel posicionament del President Maragall, que lliure de lligaments ideològics i de regles del partit, s'ha posicionat en l'organització d'una manifestació a Catalunya en previsió de la retallada del Tribunal Constitucional. Maragall molt lúcid, s'inclina per una estratègia pro activa i no per la del "Català Emprenyat".

En qualsevol cas, penso que els catalans hem de sortir al carrer de forma massiva i posar de manifest la nostra reivindicació i el nostre posicionament respecte als drets que es recullen a l'Estatut, i evidenciar la pudor que desprèn aquest tribunal excessivament polititzat que ja fa més de dos anys que hauria d'haver-se renovat i inexplicablement contínua podrint-se.

2 comentaris:

Anna ha dit...

Molt bon resum, Bep. Magistral. Només t'has oblidat de dir que en Maragall té Alzheimer, no sé si pot haver influït en les seves declaracions.

Lo Bep ha dit...

No crec que utilitzar l'Alheimer per questionar la línia argumental del Maragall, sigui joc net.

Continuo pensant que Catalunya ha de reaccionar i lo Maragall ho ha plantejat d'una forma clara i entenedora.

Gràcies per la teva opinió Anna.