Després d'uns dies de desconnexió de l'entorn polític-social que ens envolta, avui he tingut la grata sorpresa de retrobar-me telefònicament amb el Sisco i la Lurdes. Aquests són uns bons amics de la Rosa Mari i meus que van fugir, com gos que persegueix el diable, del món urbà en el qual estaven submergits a una gran megalòpolis com Lleida, per a iniciar una nova etapa en un entorn rural privilegiat com el poblet d’Aínsa al Pirineu aragonès.
Cal reconèixer que la Lurdes i el Sisco van ser precursors a l'intentar muntar una floristeria en un entorn natural tan privilegiat. Perquè té collons la cosa, intentar vendre flors en un lloc on tot el verd brolla per generació espontània, però han sabut menjar-los l'olla als sobrarbenses i s'han convertit en uns empresaris de dalt a baix. Mimetitzant-se amb els votants del Partit Popular molt arrelat en tota aquesta comarca.
El xaval va tenir ja des de molt petit una afició innata per a la pintura i cal reconèixer que de voluntat no li falta. Ha anat aprenent a treballar el dibuix, la perspectiva, els colors i la composició amb un gran esforç i tenacitat. I amb l'ànim que li hem anat donant la seva dona, la seva família i els amics, ha aconseguit agafar confiança en si mateix i atrevir-se a fer una exposició per als sobrarbenses. Aquesta és la prova que si un vol, pot aconseguir tot el que es proposi.
Com jo el vull molt, m'agradaria poder-vos descriure: a l'home, al ciutadà, al cantant de jotes, al guitarrista, al florista, al pintor, en definitiva a l'artista Sisco Renau.
Segons la imatge que ens transmet analitzaré en només 10 punts, cadascun dels seus trets més representatius del seu caràcter i personalitat:
1.-Podem observar com utilitza ulleres de pasta. Aquest és un detall de vital importància per a les persones que es dediquen al món bohemi de l'art. La veritat és que al noi no li passa res a la vista, té zero diòptries però el seu assessor d'imatge li va recomanar que per a entrar en el món intel·lectual era un requisit imprescindible dur ulleres de pasta i el Sisco no s’ho va pensar dues vegades.
2.- Si ens fixem bé, veurem com les patilles li baixen per sota de l'orella. Això sí, les dues al mateix nivell. Aquest tret és una picada d'ullet al personal autòcton de la comarca on s'han integrat la parella. D'aquesta forma apareix com un personatge molt més proper als sobrarbenses.
3.- Samarreta amb qualsevol tipus de frase escrita en anglès. És la forma en la qual el personatge adquireix un nivell de distinció per sobre de la mitjana del poble. El to fosc de la samarreta pot deure's a la falta de neteja d'una banda o en el cas que s'hagi escollit expressament el color, és per a accentuar l'aire bohemi del protagonista.
4.- Encara que la seva dona s'obstina en fer-li seguir un règim per a cuidar la seva figura, com podem veure en aquest apartat, apareix d'una banda la panxa cervesera típica d'algunes zones rurals pirinenques. D'altra banda podem observar com es manifesten d'una forma clara i evident uns michelíns indicatius del seu sedentarisme.
5.- Podem apreciar d'una forma clara com aquesta espècie de Neorural, recorre a eines pròpies d'urbanites desorientats, com és la utilització d'un moneder lligat a la ronyonera. Probablement el seu subconscient li va jugar una mala passada.
6.- Seguint la descripció de l'apartat anterior, podem veure com aquest subjecte utilitza la ronyonera (que com el seu nom indica ha de dur-se als ronyons) per a dissimular la poca rellevància física del seu aparell genital.
7.- Com es veu en la imatge utilitza pantalons aventurers que ningú utilitza en l'entorn en el qual ell viu. Aquest tipus de pantalons són els més utilitzats pels urbanistes que fan una expedició al poble o a PortAventura.
8.- Bé com podem veure, els pantalons li queden molt buits a la zona de l’entrecuix. Per a poder dissimular aquesta anomalia genètica, utilitza pantalons amplis que no posin en evidència l'escassa grandària de les seves parts més íntimes.
9.- Braçalets i altres ornaments tribals comprats al mercadet. Es tracta de realçar aquest toc ètnic que fa que la figura de l'artista sigui percebuda amb un toc d'inconformisme alternatiu.
10.- En la zona del coll apareixen signes ostensibles d'obesitat mòrbida que reafirmen les conclusions a les quals hem arribat en l'apartat 4.
Doncs bé, aquest artista ha publicat un reportatge de la seva obra a la xarxa que us convido a veure.
Reconec que el xaval ha après d'una puta vegada a pintar, tot hi que que la Rosa Marí i jo ens esperarem que faci la seva exposició al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, que ens agafa més a prop.
Una abraçada molt afectuosa per a la Lurdes i una tocada d'ous molt forta per al Sisco, que encara que no t'ho creguiss jo t’estimo molt.
