La indústria farmacèutica i el negoci de la por.

Avui he rebut un correu electrònic amb un enllaç a un vídeo d'una editorial del Iñaki Gabilondo, en la qual feia palesa l'organització del frau de la Grip A. Aquest enllaç m'ho ha enviat Nuria Pujol, totalment conscient que assoliria provocar la meva reflexió.

Ja vaig fer durant l'estiu un Post sobre els foscos interessos que mouen l'economia mundial. És evident que per a portar a terme aquest frau eren necessàries tres grans condicions:

Primera: que es donés un brot en un país subdesenvolupat o en vies de desenvolupament, perquè hi hagués un ràpid contagi i donades les precarietats sanitàries, un nombre de morts per a que ens fes fixar l'atenció en ell.

Segona: que les agències de salut de les organitzacions internacionals (Organització Mundial de la Salut) i les dels països més desenvolupats, estiguessin al mateix nivell d'engany, per a certificar científicament l'estafa.

Tercera: que els principals mitjans de comunicació, a nivell mundial, fessin d'aquesta notícia el seu centre d'atenció durant molts mesos, amb la finalitat de generar alarma social i necessitat de consumir milions de vacunes. Els mitjans de comunicació de masses, els principals accionistes de les quals, ho són també de les companyies farmacèutiques, estan jugant un important paper en tot aquest frau. No hi ha dia que els informatius deixin d'alarmar-nos amb algun nou cas de grip A, tot hi que altres malalties, la desnutrició o la guerra tinguin moltes més víctimes diàriament.

Està molt clar que els orígens del capital que s'amaga darrere de les majors indústries farmacèutiques a nivell mundial, darrere dels principals mitjans de comunicació del nostre planeta i que ajuda a "convèncer" als responsables científics de les agències de salut internacionals, és el mateix. Coincideixen accionistes que tenen repartit el seu capital en tota la trama.


Per això, no hem d'oblidar mai que el negoci de les multinacionals farmacèutiques són les malalties, si els efectes d'aquestes s'atenuessin o simplement s'aconseguissin eliminar, aquelles deixarien d'obtenir beneficis. Si per contra, es mantinguessin latents sempre o apareguessin altres noves, els beneficis per a les farmacèutiques augmentarien, gràcies a la venda dels medicaments ja existents o a la comercialització d'altres nous.

Aquest és el cas de personatges com el Donald Rumsfeld (Secretari de Defensa amb el Bush) que al costat d'altres membres de la seva banda, s'embutxacaran enormes quantitats de diners amb la venda d'aquestes vacunes de disseny.

Cada vegada es fa més evident que la grip A és un sinistre negoci de les companyies farmacèutiques, per a continuar augmentant els seus beneficis econòmics, i que estan utilitzant per a això, a una de les vies més contagioses, l'alarmisme portat a terme pels mitjans de comunicació.

La veritat és que no han descobert la sopa d'all. El fet de crear necessitats alarmants per a després oferir solucions, és un vell truc de mercadeig elemental, dissenyat amb un únic objectiu: recaptar diners. I en el cas del virus AH1N1 aquesta solució la trobaria la Indústria Farmacèutica, és clar! ells només troben la salvació si se'ls injecta una forta suma de diners per a "treballar" en un antídot i evitar una horrible pandèmia.

Cada vegada m'estic convencent més, que un dels filons de negoci més importants és la indústria de la por. Aquest indústria està alimentant a moltes boques de sectors com: la indústria farmacèutica, el món de les assegurances, la indústria militar i molts més que centren el principal valor del seu negoci a acollonir a la gent.

La síndrome post polio, una nova realitat.

Ha estat per a nosaltres un repte el crear un marc de debat, per a donar veu a les demandes que des del propi col·lectiu es fan paleses, per a millorar l'atenció i la qualitat de vida d'unes persones que al llarg dels anys hem hagut de canviar constantment el nostre propi projecte de vida.

Des dels primers diagnòstics de la llavors anomenada paràlisi infantil, han transcorregut molts anys. La investigació i la ciència mèdica van aconseguir eradicar la poliomielitis del nostre país.

La lluita constant per a la superació d'una discapacitat com la generada per aquesta malaltia, ha fet que les persones que l'hem patit hàgim de continuar una lluita ininterrompuda, per a afrontar les conseqüències derivades de l'aparició d'un empitjorament dels seus símptomes.

Cada vegada es fa més evident la necessitat que el nostre sistema sanitari disposi de les especialitzacions i dels protocols necessaris, per a conèixer la realitat epidemiológica d'aquesta patologia.

Per tant, és de vital importància facilitar la investigació necessària, que estigui orientada a evitar el deteriorament funcional progressiu diverses dècades després d'un episodi agut de poliomielitis amb seqüeles motores.

És necessari evitar que les persones que patim la síndrome postpolio hàgim de viure un veritable laberint d'estudis i visites mèdiques per a obtenir un diagnòstic real.

Desgraciadament, el desconeixement d'aquesta patologia arriba a encara nivells aclaparants entre la població dels anomenats supervivents de la polio i, pitjor encara, entre una immensa majoria dels metges a qui hem de recórrer a la recerca d'ajuda, i de qui freqüentment reben un tractament terapèutic que, en el millor dels casos arriba a resultar innocu.

Vista la situació, per a nosaltres seria complir un objectiu essencial, que poguéssim aconseguir, entre altres objectius:

* El poder difondre informació relativa a la Síndrome Post-Polio, tant entre els qui hem patit la poliomielitis, com entre el personal mèdic del nostre territori, inclosos els actuals estudiants de diferents branques de la salut.

* Poder difondre les necessitats per a així ajudar a promoure la investigació científica i clínica, per a trobar les millors alternatives d'atenció i prevenció de la discapacitat que aquesta síndrome provoca en qui la pateix.

* I finalment, posar sobre la taula la necessitat de fomentar la cooperació tècnica i logística dels serveis de salut, per a oferir als ciutadans que l’estan patint, o poden patir-la, el suport i l'atenció necessàries, en termes de tractament preventiu, així com en l'adequació de les ajudes tècniques, a fi que puguin continuar sent productius, almenys fins a l'edat en la qual qualsevol altra persona normalment ho és.

Desitgem que puguem debatre extensament sobre les conseqüències d'una malaltia desconeguda, la situació actual a Espanya de la síndrome postpolio, les bases fisiològiques i les seves possibilitats terapèutiques. Així com, la síndrome postpolio des del punt de vista multidisciplinari, donada l'extensa experiència d'investigació de l'institut Guttmann, que conjuntament amb l'Institut de Salut Carlos III de Madrid són els principals referents al nostre país.

També cal abordar els aspectes legals en relació a la protecció de les persones amb síndrome postpolio i les seves dificultats quan no poden seguir treballant.