Arxiu del blog

dilluns, 13 de juliol del 2020

Prohibit confinar: La Justícia fent política, un altre cop.


En els 10 últims anys hem parlat sovint de la judicialització de la política i de la politització de la Justícia, afirmant amb això que l'actuació dels jutges entra en el camp de la política, o bé que els polítics recorren a la justícia per retorçar les lleis i alterar l'ordre democràtic. 

Darrerament hem tingut massa exemples de com el poder judicial s'ha tret la bena dels ulls i ha actuat de forma arbitrària perseguint idees polítiques. Un exemple molt clar el tenim amb els rapers Josep Valtónic i lleidatà Pablo Hasél que estan sent perseguits per afirmar que "els Borbons són uns lladres", quan la realitat s'erigeix ​​tossudament corroborant l'afirmació de tots dos artistes. 

Avui dilluns, 13 de gener, hem viscut un altre episodi d'intromissió de la justícia en l'àmbit polític, quan la jutge de guàrdia del Jutjat d'Instrucció número 1 de Lleida ha denegat, a instàncies de la fiscalia, el confinament de diverses localitats del baix Segrià i de la ciutat de Lleida. Aquesta jutgessa ha centrat la seva argumentació en la "racionalitat política", en comptes de centrar-la en la "racionalitat jurídica" tal com és la seva obligació. 

De tots és prou coneguda la contaminació franquista de el sistema judicial espanyol. Vull recordar el que va dir el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, en una entrevista a un mitjà de comunicació, quan es va referir al fet que els jutges se'ls controla "amb el pal i la pastanaga". Il·lustrant que els jutges que sàpiguen llegir entre línies els missatges no escrits i les preferències polítiques dels magistrats de el Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, seran premiats amb la "pastanaga" de l'ascens en la seva carrera judicial acumulant mèrits. Per contra, tots aquells díscols que no vulguin seguir les pautes de la cúpula judicial seran castigats a les destinacions judicials més infames. 

Aquí tenim un clar exemple de fam per la "pastanaga". En la jutgessa Elena García-Muñoz Alarcos, del jutjat d'Instrucció número 1 de Lleida, al negar-se a ratificar les mesures de confinament aprovades per la Generalitat, adduint que aquestes requerien l'aprovació de l' estat d'alarma, la qual cosa és competència de el Govern central. Molt lluny de importar-li les conseqüències sociosanitàries de prohibir aquest confinament, la jutgessa en qüestió ha vist l'oportunitat de desgastar l'actuació del govern de la Generalitat davant la previsible campanya electoral i d'aquesta manera acumular punts per a la "pastanaga" com ho fan al Carrefour. 

Independentment de com el Govern de la Generalitat estigui gestionant la crisi que ha generat la pandèmia de la Covit-19, la jutgessa ha d'acompanyar les decisions que prenguin els representants de Govern de la Generalitat, tal com ho va fer el seu col·lega que va autoritzar el confinament de la comarca del Segrià. Tan sols per que aquesta decisió ha estat presa per especialistes en epidemiologia i gestió pública.  

Les seves decisions han de basar-se únicament i exclusivament en criteris jurídics i en base a aquests criteris argumentar la resposta centrada en la interpretació de la llei. 

En el seu edicte aquesta la jutgessa ha admès tota l'argumentació i interpretació del fiscal en cap de l'Audiència de Lleida, Joan F. Bone, en què afirmava que per a prendre mesures "de tanta gravetat" s’ha de sol·licitar al Govern central la declaració de l'estat d'alarma. 

Al meu entendre tot aquest muntatge es deu a la necessitat que tenen, tant la jutgessa Elena García-Muñoz Alarcos, com el fiscal en cap de l'Audiència de Lleida, Joan F. Bone de treure el cap als mitjans de comunicació perquè els vegin des de Madrid i així poder aspirar a la conquesta d'una "pastanaga". Tot plegat molt patètic havent joc la salut i la vida de centenars de persones.