Arxiu del blog

dissabte, 22 de juliol del 2017

La defensa de la nostra dignitat ens farà lliures.


A mesura que ens acostem a la data establerta per al referèndum del 1 d'octubre, la tensió entre el Govern d'Espanya i el govern de Catalunya està arribant a nivells que podríem qualificar com a "xoc de trens".

El Govern d'Espanya s'ha tret de la màniga una intervenció fiscal intentant controlar els comptes de la Generalitat. Justament el dia que l'enquesta del CEO assenyala que el pròxim 1 d'octubre acudiran a les urnes el 67,5% dels catalans amb dret a vot i que el 62,4% votaran que sí i el 37,6% que no.

A l’espavilat del Rajoy no se li ha acudit altra sortida que la d'intentar una asfíxia econòmica de la Generalitat, paralitzant les ajudes a crèdit del Fons de liquidació Autonòmica (FLA) enarborant el lema de "ni un sol euro dels catalans per al referèndum ".

Ignorant que amb aquesta mesura perjudica a tots els catalans, tant independentistes com els més recalcitrants unionistes, obviant que s'està atacant als catalans que suposadament es pretén protegir. Intenten jugar amb els diners que arriba de Madrid a través del FLA, exigint concessions en la gestió d'autogovern per desmuntar l'actual sistema.

Aquesta suposada amenaça de retallar el finançament s'evidencia com una sortida cap endavant per sembrar el pànic entre l'electorat independentista. Provocar una "suspensió de pagaments" Catalunya equival al fet que el posseïdor del deute català (que no és altre que el Regne d'Espanya), entraria exactament en la mateixa fase de "suspensió de pagaments" a la qual volen sotmetre a Catalunya.

Aquesta situació és un acte d'impossible que les autoritats europees, amb Àngela Merkel al capdavant, puguin acceptar com a tal. Bàsicament perquè posaria en perill la viabilitat econòmica d'un Estat com el Regne d'Espanya al qual Brussel·les no podria rescatar. Per tant només puc qualificar de "farol" aquest anunci del govern de la banda del Partit Popular.

El que sembla clar és que ningú s'ha posat a tremolar al Govern de la Generalitat i que Rajoy haurà de ser més creïble en les seves amenaces. La veritat és que feia temps que no teníem un exemple tan clar de l'ancestral tendència al suïcidi de la política espanyola. Pretendre obviar el diàleg, amenaçar i pujar l'aposta en cada desafiament per acabar guanyant al contrari asfixiant-lo, és una prova de l'egocentrisme castellà que pretén amagar la seva mediocritat fent desaparèixer la identitat dels seus adversaris.

Com exemple podem veure que l'actual deute de la Generalitat de Catalunya és de 75.000 milions d'euros, dels quals 50.000 milions els deu al Govern d'Espanya pel xantatge fiscal a què ha sotmès a Catalunya en els últims anys. Espanya accedia al finançament del Banc Central Europeu (BCE) a interès zero, per després transferir-lo amb condicions al govern català cobrant-li interessos. Aquesta ha estat una altra forma d'espoli fiscal que Catalunya ha patit en els últims anys, a part de les famoses balances fiscals.