Arxiu del blog

dimecres, 19 de juliol de 2017

El suposat "suïcidi" de Miguel Blesa, em costa de creure.

A hores d'ara de la legislatura i amb un Partit Popular sumit en els escàndols de corrupció més grans que s'han donat a Europa, em costa d'empassar aquesta "roda de molí" per combregar.

Miguel Blesa fou un personatge que va coincidir amb José María Aznar preparant les oposicions a inspector d'Hisenda, en principi m'aixeca totes les sospites del món quan Aznar el nomena President de Caja Madrid al 1996. Aquest càrrec el va ocupar al llarg de 14 anys en els quals va sumir a l'entitat en estafes com el de les targetes "Black", en els quals retribuïen de forma il·legal als membres del seu Consell d'Administració sense tributar a Hisenda. Amb aquestes targetes es van arribar a gastar 15,2 milions d'euros que molt hàbilment distribuïa entre sindicalistes, polítics de diferents administracions de Madrid (Comunitat de Madrid, Ajuntament de Madrid, Administració de l'Estat, etc.) entre els quals també hi havia el líder socialista Pedro Sánchez. Després de convertir-se en Bankia, l'entitat va haver de ser rescatada per 22.500 milions d'euros de les butxaques de tots els espanyols.

La relació del personatge de Miguel Blesa amb els patriarques de la corrupció del Partit Popular, continua en ser imputat pels crèdits concedits per Bankia a Aerolíneas Argentinas, propietat de Gerardo Díaz Ferrán que actualment està a la garjola per ser una "ànima càndida".

A més de la seva íntima amistat amb Aznar "el carnisser de les Açores", Blesa també era considerat una persona del cercle més proper a Florentino Pérez. Dos dels grans fitxatges que va fer el Reial Madrid sota la presidència del magnat peper (el de Figo, el 2000, i el de Cristiano Ronaldo, el 2009) es van fer amb el suport financer de Caja Madrid.

De fet, Miguel Blesa només va entrar a la presó acusat de frau per l'operació de compra del City Nacional Bank de Florida en què va perdre prop de 500 milions d'euros de Bankia. El seu accés al poder polític era tan gran, que el jutge que el va imputar i el va dur a presó preventiva per dues vagades (Elpidio José Silva) va ser expulsat de la carrera judicial.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid el va condemnar a 17 anys i mig d'inhabilitació per la seva actuació en la instrucció del cas Blesa. El tribunal va considerar que el jutge Silva va decidir enviar a la presó el Blesa per "motivacions insòlites". El tribunal que va condemnar el jutge Silva no va escatimar qualificatius degradants a la seva actuació. Deixant molt clar que tot l'aparell judicial estava al servei del llavors acusat Miguel Blesa.

Amb tot aquest historial "presumptament delictiu" de Miguel Blesa, no és d'estranyar que la seva xarxa de contactes dins de la banda del Partit Popular era molt extensa. Fins al punt que la informació que Blesa disposava de persones molt influents de la política espanyola i de la Casa Reial, podrien posar en risc l'estabilitat del sistema "presumptament democràtic" de l'Estat espanyol.

Actualment, algunes línies d'actuació de destacats membres del poder judicial, escapen al control dels dos partits (PP i PSOE) que s'han repartit el poder els últims 30 anys a Espanya. Per tant, Miguel Blesa ha passat de ser un personatge necessari per cometre "presumptament" diferents abusos, a convertir-se en un personatge perillós que pot fer trontollar el Status Quo del poder econòmic i polític de l'Ibex 35.

Així doncs, que ho vagin embolicant amb paper de cel·lofana i un llaç vermell la "teoria del suïcidi", que jo no la compro a cap preu.