La
convocatòria del referèndum del 1 d'octubre està suposant una autèntica ITV per
al sistema democràtic espanyol. De tothom era conegut que el període de
transició a un suposat Estat democràtic, no ha estat altra cosa que l'acció de
disfressar el postfranquisme per garantir la seva pervivència després de mort
del dictador.
La
burgesia espanyola i la catalana, que tenien la paella pel mànec durant tota la
dictadura franquista, no estaven disposats a renunciar a la seva posició
privilegiada i els drets de cuixa que havien tingut abans. Les quatre grans
famílies espanyoles que es repartien els latifundis a Andalusia i a l'altiplà
estepari o el control de les principals empreses del país, recolzaven una
dictadura que llanguia per moments. Així doncs, la seva principal obsessió va
ser la de disfressar com a sistema democràtic el que havia vingut sent una
dictadura en tota regla.
Per
realitzar aquest joc de mans era necessari disposar de les eines que
permetessin rentar la imatge de la dictadura. Per tant, el disseny d'una
Constitució feta a punta de pistola era la primera arma que el postfranquisme
necessitava. Alguns "Pares de la Constitució" van advertir, més d'una
vegada, que cada article que consensuaven havien de passar-ho pel Consell de
militars que estava reunit a l'habitació del costat.
Per
tant, amb una Constitució feta sota l'amenaça dels militars franquistes, estava
molt clar que la Constitució del 78 només seria la salvaguarda que el
franquisme es mantingués viu com a garant dels drets dels que avui vénen a ser
el "Club de l'Ibex 35 ".
Així
doncs, no ens ha d’estranyar que el partit líder en corrupció (amb el major
nombre d'imputats i de casos oberts a Europa), tingui el més mínim indici de
vergonya per: violar domicilis sense ordre judicial, detenir persones sense cap
autorització, amenaçar periodistes, tancar mitjans de comunicació o proferir
amenaces des de Madrid per acovardir la societat catalana.
Seguint
en la mateixa línia argumental, el govern espanyol ha passat totes les línies
vermelles hagudes i per haver a l'hora de defensar la separació de poders. Hem
vist com fiscals feien d'advocats defensors per a la família reial o com la Fiscalia
General de Catalunya assumia funcions de jutge per ordenar les actuacions de la
policia judicial i d'aquesta manera poder desarticular la direcció dels Mossos
d'Esquadra.
Així
doncs, aquests últims mesos hem assistit a un espectacle que soscavava tota la
credibilitat del sistema judicial a Espanya. Podíem veure com cada divendres
després de la reunió del Consell de Ministres del Govern d'Espanya, el portaveu
del govern apuntava les acusacions al migdia i a la tarda el Fiscal General de
l'Estat les executava sense ruboritzar-se gens ni mica. Al més pur estil d'una
monarquia de pa sucat amb oli.
Aquest
proper diumenge 1 d'octubre tots els catalans i les catalanes tenim una llista
de tasques per fer: primer sortir al carrer per ser dignes de la nostra nació,
segon anar a un col·legi electoral per expressar la nostra opinió de forma
lliure, tercer mostrar a tota la comunitat internacional que Catalunya no es
sotmetrà a l'estat de setge que li està imposant el govern d’Espanya i per
finalitzar defensar l'opció d'un estat democràtic exercint el dret a triar.
El
govern d'Espanya haurà d’assumir que pertany a la Unió Europea i que haurà
d'ajustar-se als paràmetres democràtics que regeixen a Europa. Un cop més,
Catalunya ha tret la careta al postfranquisme i els ha posat en evidència
davant del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada