Arxiu del blog

divendres, 29 de setembre del 2017

La conculcació de drets com a resposta.


La convocatòria del referèndum del 1 d'octubre està suposant una autèntica ITV per al sistema democràtic espanyol. De tothom era conegut que el període de transició a un suposat Estat democràtic, no ha estat altra cosa que l'acció de disfressar el postfranquisme per garantir la seva pervivència després de mort del dictador.

La burgesia espanyola i la catalana, que tenien la paella pel mànec durant tota la dictadura franquista, no estaven disposats a renunciar a la seva posició privilegiada i els drets de cuixa que havien tingut abans. Les quatre grans famílies espanyoles que es repartien els latifundis a Andalusia i a l'altiplà estepari o el control de les principals empreses del país, recolzaven una dictadura que llanguia per moments. Així doncs, la seva principal obsessió va ser la de disfressar com a sistema democràtic el que havia vingut sent una dictadura en tota regla.

Per realitzar aquest joc de mans era necessari disposar de les eines que permetessin rentar la imatge de la dictadura. Per tant, el disseny d'una Constitució feta a punta de pistola era la primera arma que el postfranquisme necessitava. Alguns "Pares de la Constitució" van advertir, més d'una vegada, que cada article que consensuaven havien de passar-ho pel Consell de militars que estava reunit a l'habitació del costat.

Per tant, amb una Constitució feta sota l'amenaça dels militars franquistes, estava molt clar que la Constitució del 78 només seria la salvaguarda que el franquisme es mantingués viu com a garant dels drets dels que avui vénen a ser el "Club de l'Ibex 35 ".

Així doncs, no ens ha d’estranyar que el partit líder en corrupció (amb el major nombre d'imputats i de casos oberts a Europa), tingui el més mínim indici de vergonya per: violar domicilis sense ordre judicial, detenir persones sense cap autorització, amenaçar periodistes, tancar mitjans de comunicació o proferir amenaces des de Madrid per acovardir la societat catalana.

Seguint en la mateixa línia argumental, el govern espanyol ha passat totes les línies vermelles hagudes i per haver a l'hora de defensar la separació de poders. Hem vist com fiscals feien d'advocats defensors per a la família reial o com la Fiscalia General de Catalunya assumia funcions de jutge per ordenar les actuacions de la policia judicial i d'aquesta manera poder desarticular la direcció dels Mossos d'Esquadra.

Així doncs, aquests últims mesos hem assistit a un espectacle que soscavava tota la credibilitat del sistema judicial a Espanya. Podíem veure com cada divendres després de la reunió del Consell de Ministres del Govern d'Espanya, el portaveu del govern apuntava les acusacions al migdia i a la tarda el Fiscal General de l'Estat les executava sense ruboritzar-se gens ni mica. Al més pur estil d'una monarquia de pa sucat amb oli.

Aquest proper diumenge 1 d'octubre tots els catalans i les catalanes tenim una llista de tasques per fer: primer sortir al carrer per ser dignes de la nostra nació, segon anar a un col·legi electoral per expressar la nostra opinió de forma lliure, tercer mostrar a tota la comunitat internacional que Catalunya no es sotmetrà a l'estat de setge que li està imposant el govern d’Espanya i per finalitzar defensar l'opció d'un estat democràtic exercint el dret a triar.

El govern d'Espanya haurà d’assumir que pertany a la Unió Europea i que haurà d'ajustar-se als paràmetres democràtics que regeixen a Europa. Un cop més, Catalunya ha tret la careta al postfranquisme i els ha posat en evidència davant del món.