Arxiu del blog

dissabte, 30 de setembre de 2017

Catalunya no paga traïdors.

Estem a menys de 24 hores perquè tot el poble català puguem exercir el nostre dret de votar. Estem davant d'un final d'etapa de les relacions entre Catalunya i Espanya. A partir de demà res tornarà a ser el mateix, les profundes ferides obertes a la societat catalana i espanyola faran molt difícil qualsevol acostament a propostes inspirades en terceres dies o somnis federalistes.

El conflicte de la relació entre Catalunya i Espanya ha estat objecte d'una utilització electoral del govern del Partit Popular, després que se'ls va acabar la beta del terrorisme basc, en la qual el govern post franquista del Partit Popular utilitzava la sang vessada per les víctimes d'ETA per tenir un enemic comú que cohesionés Espanya. L'anticatalanisme ha estat l'alternativa que el govern espanyol ha obert després de l'extinció d'ETA. Per a aquesta nova etapa calia exacerbar a la societat espanyola amb la por a la secessió unilateral de Catalunya. Començant per la retallada a l'Estatut el 2010 utilitzant un Tribunal Constitucional sens dubte il·legal, passant per retallades a les competències de la Generalitat, fins a la utilització corrupta de la justícia per atacar qualsevol intent de consulta referendària.

Després de tot aquest argumentari anticatalanista, de res han servit l'avís del president Montilla de la desafecció que vivia Catalunya en relació a Espanya, del gran error que es cometia amb la persecució lingüística del català, que el dèficit fiscal es convertia en dèficit social a la societat catalana, de la manca o d'infraestructures per al creixement econòmic de Catalunya, o de l'injust finançament català. L'obsessió del govern de Madrid no era altra que asfixiar l'economia i el govern de Catalunya, per terra, mar i aire. Amb l'únic objectiu de retrocedir en les competències autonòmiques i fer realitat el vell anhel del franquisme de fer desaparèixer la cultura i la llengua catalana.

La resposta del poble català ha estat unitària i transversal, donant suport a les opcions polítiques que proposaven la independència com a camí. Aquesta ventada sobiranista s'ha endut qualsevol indici de contemporització i doble joc. Vull recordar la desaparició de CiU, la desaparició d'Unió Democràtica, el canvi radical de Convergència a aspiracions independentistes amb un nou nom, la desaparició de l'ànima sobiranista del PSC transformant-se com la delegació catalana del PSOE o l'esclat en mil bocins del que va ser ICV.

Després del Big Bang polític català, l'esquerra catalana s’ha afanyat a ocupar els diferents nínxols de mercat que han deixat el PSC i ICV. És precisament algun d'aquests trossos, com els "Comuns", que han volgut continuar contemporitzant en el debat que suposa l'eix nacional. Alguns líders i lideresses com l’Ada Colau, un cop han accedit al poder han anat donant cops de timó al ritme que l'evolució política i la pròpia societat els exigia. No hi ha més que recordar la negativa inicial de l'ajuntament de Barcelona a cedir espais per als col·legis electorals i el canvi propiciat a corre cuita pels esdeveniments de les dues últimes setmanes.

La societat catalana s'ha guanyat el dret que d'una manera clara i decidida ens mirem a la cara, per a reconèixer-que "no som espanyols que vivim a Catalunya", sinó tot el contrari "som catalans que hem viscut a Espanya".

Per tant, em veig obligat a recordar que no són fiables aquelles veus que han callat, fins a dia d'avui, mentre ens "destrossen la sanitat", ens asfixien econòmicament i ens conulquen drets fonamentals, per donar-nos nous fulls de ruta en forma de terceres vies o somnis federalistes per teixir nous acords per tornar a encaixar Catalunya a Espanya. Avui ja no em mereix cap credibilitat pel fet d'atorgar callant durant tant de temps.

És per això que els Comuns han experimentat en carn pròpia en la seva època d'ICV i en carn aliena en els seus contrincants polítics, que les catalanes i els catalans ja no compren jugar a la "Puta i la Ramoneta". La ciutadania catalana vol posicions clares i definides en contra o en favor de la independència.

Com deia una representant de la CUP, el poble català no oblida. Catalunya no paga traïdors. Que tot món voti lliurement, però demà tots a votar!