Arxiu del blog

diumenge, 30 de juny de 2013

El concert de Catalunya.


El "Concert per la Llibertat" ha escenificat un cop més el clam popular que es viu a Catalunya. Per molt que la caverna mediàtica espanyola vulgui ocultar l'anhel independentista que està vivint la societat catalana, l'únic que aconsegueix és acabar de convèncer els que encara tenien algun dubte sobre la sortida a l'asfíxia política, cultural i econòmica a la qual Espanya està sotmetent a Catalunya.

 Per contrarestar aquesta Omertà o llei del silenci, com el codi d'honor de la màfia siciliana, imposada pel nacionalisme espanyol més ranci i caduc, l'estratègia del sobiranisme català passa per organitzar activitats de gran format que visualitzin cap a l'exterior la voluntat del poble català. Exemples com el milió i mig de persones que es van manifestar el passat 11 de setembre, o la congregació de 90.000 persones al camp de Barça i milions d'espectadors que van poder seguir a través de la retransmissió de la Televisió Pública de Catalunya, posen molt nerviosos a totes les forces polítiques de tendència unionista que sobreviuen a Catalunya.

Petits reductes espanyolistes escenificats pel Partit Popular Catalunya, Ciutadans o una part important del Partit Socialista de Catalunya, posen de manifest que el principal temor que tenen és que es materialitzi la possibilitat de fer una consulta al poble català. Tots aquests atacs viscerals per evitar que es faci aquesta consulta popular, no és més que confirmar la certesa que ells mateixos tenen, de que en cas que es realitzés la consulta, les possibilitats que el poble de Catalunya digués que vol viure la seva pròpia història són clarament superiors a la voluntat de continuar vinculats amb Espanya.

Aquest "Concert per la Llibertat" ha contribuït al fet que la comunitat internacional vegi en Catalunya una voluntat lícita de reivindicar els seus propis drets com a poble. Per això Catalunya compta amb el dret internacional consuetudinari, a més dels drets fonamentals de les persones i la democràcia com a principals aliats de la seva successió a la Unió Europea. El procés de secessió catalana provocarà com a mínim que apareguin dos nous estats, i tots dos poden succeir a l'actual Estat espanyol a la Unió Europea. Negar la possibilitat de successió és negar, en qualsevol cas, aquesta possibilitat a tots els potencials successors que poguessin donar-se en el si de la Unió.

Per tant, al govern de Mariano Rajoy se li està ennuegant el problema català i cada vegada tenen més dificultats per fer callar les veus que provenint d'Europa, li suggereixen que prengui el toro per les banyes i comenci a negociar una solució del "conflicte català ". Diputats del mateix Partit Popular europeu comencen a recomanar als responsables del govern d'Espanya, que prenguin decisions que ajudin a trobar un encaix de la voluntat ciutadana expressada en actes com el "Concert per la Llibertat".

Tinc clar que aquest clam popular no callarà fins que la terra i el poble català siguin lliures d'escollir el seu propi destí.