Arxiu del blog

dissabte, 6 de juliol de 2013

The bròquil is over.

Que l'anhel de llibertat i independència que està vivint Catalunya en aquests moments està creixent de forma exponencial, és una realitat palpable. Que aquest creixement exponencial també el té la por dels dirigents del nacionalisme espanyol més ranci a la deriva que està prenent Catalunya, tampoc seria descobrir la sopa d'all.

Des el Felipe González, fins al Mariano Rajoy han passat dos presidents socialistes i dos presidents del Partit Popular. Només els ha unit una única consigna: "devaluar i reduir al màxim el potencial de Catalunya i esgrimir una estratègia de debilitament i menyspreu de la cultura catalana". És cert que els presidents socialistes han dut a terme aquesta estratègia amb un tarannà més progre, potser fins hi tot m'atreviria a dir que amb un somriure de complicitat a la boca. En canvi els presidents populars han fet exhibició d'una visceralitat i odi cap a Catalunya, més digna de l'època dictatorial franquista de la que molts dels seus líders venien.

El cert tot això, és que la ciutadania catalana està cada vegada més conscienciada que la solució a més de 30 anys de persecució en període democràtic, passa únicament i exclusivament per la voluntat del nostre poble per pronunciar-se sobre la relació que vol mantenir amb Espanya.

A les Castelles es viu amb preocupació el que ells anomenen "la deriva independentista". Comencen a veure que totes les barreres que han teixit per frenar la possibilitat que Catalunya expressi la seva ruta de forma democràtica, comencen a trontollar d'una forma alarmant. La santíssima Constitució, a la qual solen apel•lar per justificar l'injustificable, ja va perdre la seva inviolabilitat quan en 48 hores el PSOE i el Partit Popular es van posar d'acord per modificar un dels seus articles obligats per l'Angela Merkel.

Des de Madrid es veu cada vegada amb més claredat que la societat civil catalana està prenent les regnes del procés cap al dret de decidir. Les organitzacions que representen a centenars d'entitats de tot tipus, que volen sotmetre a la voluntat dels catalans i les catalanes el futur del nostre país, han arrabassat la legitimitat que s'atorgaven de forma exclusiva les organitzacions polítiques.

Els partits amb vocació independentista estan acumulant suports dia rere dia. L'estratègia d'asfíxia política i econòmica que el Partit Popular està exercint sobre el govern de la Generalitat, està sent el principal aval per a aconseguir la majoria suficient que permeti iniciar la transició cap a la independència.

En tota aquesta auca de despropòsits destaquen una forma abassegadora el trist paper que està fent el PSC, amb un Pere Navarro desproveït de carisma i repetint el seu mantra del federalisme emfàticament. Tot i així, no aconsegueix convèncer ni als seus propis companys del PSOE, que fidels al seu demostrat nacionalisme castellà, veuen amb gran preocupació unes propostes federalistes que podrien acabar amb els privilegis de moltes comunitats de l'altiplà central i del sud de la península.

Però encara que aconseguís convèncer de les bondats de la seva proposta federalista als barons del PSOE, necessitaria també convèncer la ultradreta del Partit Popular per tenir la majoria suficient i poder modificar la constitució per fer-la més federal. Però com els populars no estan per aquesta labor, la sensació que transmet el PSC de Navarro, és que el que realment pretenen és marejar la perdiu i qui dia passa any empeny.

 Per tant, a hores d'ara em sembla que les catalanes i els catalans d'aquest segle, ja estem farts de que ens facin perdre el temps i podem cridar d'una manera clara i contundent que "The bròquil is over" (s'ha acabat el broquil).