Arxiu del blog

dimarts, 7 d’agost de 2012

Que ens intervinguin d'una punyetera vegada.

Que Espanya és un país de pandereta és quelcom molt sabut i evidenciat. Per això sempre he tingut els meus dubtes que més enllà dels Monegros siguin capaços d'autogestionar l'actual conjuntura econòmica d'Espanya sense que el país mori en l'intent.

És just per aquest motiu que tinc seriosos dubtes de que la intervenció d'Espanya per part de Brussel•les, sigui el pitjor que ens pot passar. Ara mateix el problema que veig en aquest país, és que estem governats per un bipartidisme que al únic que s'ha dedicat i es continua dedicant, encara que ens vulguin fer creure lo contrari, és a salvar-se el cul mútuament. Vegeu l'exemple de les caixes, governades per polítics amics de tots dos partits, de bastant dubtosa capacitat financera, que han portat a aquestes entitats a la fallida en molts casos i quina ha estat la solució?, Injectar un munt de diners que al final pagarem entre tots . Així es podria seguir amb moltes empreses públiques, obres faraòniques que no es paralitzen per no fastiguejar a l'empresa de l'Ibex de torn.

Començo a desitjar que es posi criteri en les decisions de la gestió dels fons públics de l'Estat. Decisions que es prenguin sota l'únic prisma de l'eficiència en la inversió i estratègia global de país. I no com fins ara, en què s'han pres decisions sota l'únic criteri de l'afinitat política de la comunitat autònoma o d'interessos creuats entre política i empresa.

Personalment no tinc cap confiança en els gestors espanyols encapçalats per les cúpules del Partit Popular i del PSOE. No pot ser que enmig de tants sacrificis que se li està demanant a la població en sanitat, educació, o drets socials, es decideixi no paralitzar una obra faraònica com el tren de gran velocitat a Galícia.

Catalunya, com a país, està sumida en una situació d’atzucac polític o camí sense retorn, en el qual hem de plantejar el seu encaix a Espanya. D'una banda està vist que el govern del Partit Popular vol aprofitar la conjuntura de crisi per a realitzar una maniobra d'asfíxia econòmica a Catalunya, de l'altra l'anterior govern del PSOE va posar de manifest que no creia en l'Espanya Federal que tant preconitzen. Doncs bé, davant aquesta situació, com a ciutadà català, prefereixo que em administrin des Brussel•les que des de Madrid. Encara que estigui molt clara la línia europea d'una Europa de dues velocitats.

1 comentari:

cantireta ha dit...

Hola, Bep.
Sóc la cantireta, dona de l'Urgell (Verdú), que també coneix les cadires de rodes per tenir un xiquet amb paràlisi cerebral. Sóc filòloga i poeta. Passa per casa meva, hi ets benvingut.
Una abraçada.