Arxiu del blog

diumenge, 19 d’agost de 2012

Julian Assange o la vergonya d'un complot.

Vull deixar clar d'entrada que el personatge de Julian Assange no és un tòtem al qual idolatri. Però, dit això, també vull reflexionar sobre el que aquest activista d'Internet i periodista ha aconseguit a nivell mundial, al mostrar les vergonyes de la diplomàcia internacional respecte als ciutadans del carrer. Assange té aquest aspecte d'activista sorgit de l'àmbit de les noves tecnologies, que ha aconseguit posar contra les cordes a les diplomàcies dels països més desenvolupats del planeta. Desperta, per tant, una sensació de simpatia entre la ciutadania.

I tot això és gràcies a que Wikileaks ha estat un dels fenòmens més punyents dels últims temps. Amb tan sols un domini i una pàgina web, amb un disseny més aviat minimalista, i uns quants contactes, ha aconseguit no només treure a la llum les misèries de la diplomàcia internacional sinó també donar un toc d'atenció a uns mitjans de comunicació i posar-los en evidència davant els seus propis consumidors d'informació, en evidenciar en molts casos la seva connivència amb els aparells dels diferents governs.

 És clar que Julian Assange ha posat el dit a la nafra a persones i governs amb molta capacitat de poder, que no perdonaran que els hagi deixat amb el cul a l'aire. Per tant, agafa molta més força la teoria d'un complot internacional per decapitar aquest personatge incòmode i que guarda encara massa documents comprometedors per les principals economies mundials.

Ara la situació legal d'Assange ha tornat a convertir-se en actualitat per l'acceptació de la petició d'asil d'Equador. Ha aconseguit dificultar l'extradició a Suècia que podria derivar a la vegada en una nova extradició als Estats Units, on s'enfrontaria a càrrecs molt greus. I el més important, ha traslladat el joc del terreny del jurídic al diplomàtic, on el Regne Unit ha actuat amb una malaptesa i una superba pròpia de qui es creu superior per gràcia divina. Aquesta barroeria diplomàtica britànica té encara més importància quan el Regne Unit va ser el país que va impedir l'extradició de Pinochet a Espanya per ser jutjat per crims contra la humanitat.

Tot i això, sembla que la sincronia diplomàtica entre Suècia i Gran Bretanya va en la mateixa línia que marca bambolines els Estats Units. Al meu entendre l'acusació contra Assange a Suècia és com a mínim sospitosa. Els delictes sexuals són sempre un tema delicat i qüestionar les denunciants és perillós en un món on les dones pateixen una violència brutal. Però el relat dels fets té almenys diverses llacunes inexplicables. Es parla no d'una violació sinó de sexe consentit en què l'acusat no va utilitzar preservatiu, cosa que no seria punible en la majoria dels països del món. I sembla que les denunciants, dies després dels fets, van celebrar una festa en honor d'Assange i publicar twitts elogiant la figura de l'australià. Es parla fins i tot de connexions d'una de les denunciants amb la CIA a través d'organitzacions terroristes de l'oposició cubana a l'exili. Aquests extrems haurien de ser aclarits no només per protegir el dret de defensa d'Assange sinó per vetllar també pels drets de les presumptes víctimes que, en cas de ser-ho, s'haurien de veure lliures de tota sospita sobre les seves intencions.

Davant de tot aquest panorama de dubtes i sospites sobre l'aparent legalitat d'unes acusacions que aixequen dubtes, la història demostra que aquesta no és una pràctica nova per a la intel•ligència nord-americana. Les falses acusacions permeten desprestigiar a qui s'ha convertit en símbol de la lluita contra les atrocitats nord-americanes i a més poden aconseguir asseure'l en una banqueta i acabar amb el personatge a la presó de per vida, quan no al corredor de la mort. La situació de Bradley Manning, el soldat nord-americà autor de les filtracions, ens mostra el camí que seguirà el futur d'Assange als Estats Units.

A la vista dels fets que s'estan succeint, per a mi és del tot inqüestionable que de vegades les entranyes dels Estats recorren a la conspiració per eliminar, ja sigui en sentit real o figurat, a personatges incòmodes. En aquesta ocasió sembla difícil no recórrer a aquesta explicació.

En qualsevol cas és clar que la llibertat d'expressió acaba just en el mateix punt on comencen els interessos geo econòmics dels estats. I països com Suècia, amb una tradició democràtica inqüestionable, no dubten ni un sol segon en fer pinya al costat de Gran Bretanya i Estats Units, per autoprotegir-se de mostrar les seves pròpies vergonyes a nivell internacional. Visca la llibertat d'expressió!!!