Arxiu del blog

diumenge, 22 d’abril de 2012

En nom de la crisi.

Acabem de tancar una setmana bastant mogudeta, després de l'espectacle "Reial" que s'ha convertit en la riota del món occidental i de l'evidència que Espanya no pinta res en l'escenari internacional, ja que qualsevol país s'atreveix a nacionalitzar-li una de les seves principals multinacionals.

Aquest escenari vergonyant a nivell polític i econòmic internacional, necessitava una traca final que evidenciés, si encara quedava algun dubte, que aquest és un país de pandereta. Aquesta traca final l'ha donat el govern d’Espanya presentant uns pressupostos generals que improvisen mesures de retallada pressupostària, sense cap lògica d'inversió.

En aquests pressupostos el govern central ha retallat 260 milions d'euros per a la inversió en polítiques actives d'ocupació a Catalunya. En aquesta retallada s'inclouen les partides dedicades a atendre els col•lectius en risc d'exclusió social. Doncs bé, aquesta mesura suposa un 50% de retallada en els projectes dedicats als Serveis d'Integració Laboral, especialitzats en incloure en el mercat laboral a persones amb discapacitat.

Per si això fos poc, el govern de la Generalitat ha llançat l'amenaça que a més de la retallada del 50%, només validarà els projectes a partir de la data en que emeti la resolució i retirarà l'efecte de retroactivitat a la data d'u de gener d'aquest any. Això suposa que a més de reduir en un 50% l'equip de professionals dedicats a la intermediació laboral d'aquest col•lectiu, les entitats que gestionen els serveis perdran els diners avançats des de la data del 1 de gener d'aquest any, fins a la data en què es produeixi la resolució, que està prevista sobre el mes de juny.

 Aquesta mesura suposa la fallida tècnica d'aquestes entitats. Suposa que els 92 professionals que treballen en tots els Serveis d'Integració Laboral a Catalunya, hauran de reduir-se a 45 i les entitats gestores hauran d'acumular una pèrdua directa en el seu pressupost, la bestreta des del dia 1 de gener, fins a la data en què surti la resolució . Això suposa al voltant de 1,2 milions d'euros que totes aquestes entitats ja han pagat i no podran recuperar perquè els governs d'Espanya i Catalunya han canviat les regles de joc a mig partit.

Si es redueix la inversió en les polítiques que afavoreixen l'accés al treball, la conseqüència lògica d'aquesta mesura serà un augment de les persones, a les que els hi serà molt més difícil tornar a treballar. Amb la qual cosa s'augmentarà el volum del cost social per a l'administració i en conseqüència un augment directe de despesa.

 Alemanya i els governs conservadors d'Europa estan desmuntant un estat del benestar que ha estat fins ara, el valor que exhibíem orgullosos i que ens diferenciava dels nous països emergents com la Xina, l'índia o el Brasil.

Estem davant un canvi d'època. L'era del radicalisme del mercat i del neoliberalisme està arribant al final. Els seus defensors han predicat que només la llibertat dels mercats possibilitaria el progrés de la societat. Aquesta va ser la doctrina dominant durant 30 anys, en la política i en l'anomenada ciència econòmica. Tot això s'ha ensorrat amb estrèpit amb la crisi financera del 2009. Els mercats liberalitzats i desregulats no han treballat de forma eficient. Encara que tampoc han ajudat les retallades enunciades per l'actual Govern, amb independència dels seus efectes depressius a curt termini, van també en la línia de compliment dels compromisos comunitaris. Sense que el Govern espanyol hagi d’inhibir-se de les seves responsabilitats, aquesta és l'hora d'Europa, d'institucions com el Banc Central Europeu i de polítiques destinades a evitar que una economia amb menor deute públic que la mitjana de les europees acabi sacrificada per uns mercats que acusen més les mancances institucionals de la Unió Europea i de l'eurozona que la insolvència pública espanyola.