Arxiu del blog

dissabte, 14 d’abril de 2012

El Rei dels elefants.

Sembla que cada vegada més es revifa el debat entre monarquia i República. Sobretot després dels últims escàndols que han esquitxat a la corona espanyola i en un moment en què ens dirigim cap a un nou capítol d'aquest Reial culebrot, com és el de la successió del cap de família que es preveu a mig termini.

L'opacitat dels comptes de la Casa Reial, els vuit milions de l'erari públic que rep el Joan Carles de Borbó en plena crisi econòmica i, com a colofó, l'esclat del cas Urdangarín han situat a la monarquia en el seu pitjor moment, i així es reflecteix en la percepció que de la mateixa té la ciutadania. Aquesta mateixa setmana, el nét gran del rei es dispara fortuïtament a la seva pròpia cama, amb una arma de la qual ningú tenia permís. La cirereta del pastís l'ha posat el Joan Carles de Borbó anant-se de safari per caçar elefants, en un dels moments més difícils que travessen els ciutadans espanyols.

Potser a sa majestat se li han oblidat els 5 milions d'aturats que amb els seus impostos contribueixen a dotar-lo amb els 8 milions d'euros que rep. O potser no se'n recorda dels milers de famílies que estan perdent casa seva per no poder afrontar les despeses de la hipoteca. Probablement tampoc tindrà present els milers de persones que estan esperant per sotmetre’s a una intervenció quirúrgica de substitució del maluc.

Doncs res d'això sembla afectar les inquietuds d'un rei que decideix fer-se un homenatge a si mateix i es permet anar a un safari per caçar animals protegits, que per cert no és el primer cop i ja que va tenir algun problema a l'agost de 2006, quan la premsa russa va denunciar que el Rei d'Espanya va matar un ós en captivitat, al que s'havia donat a beure alcohol, en el marc d'una excursió de caça escenificada.

Hi ha empreses que organitzen caceres d'elefants a Botswana i que han penjat una foto del Rei a la seva galeria de clients, oferint un safari cinegètic de 14 dies per $ 59.000.


Cada dia estic més convençut que aquest país no es mereix uns vividors com aquests. Un sistema en què l'únic mèrit que es valora, és el d'haver nascut en el si d'aquesta família. Per això crec que cada vegada són més les veus que s'aixequen, sense pors ni complexos, per posar en evidència una corona que es sustenta gràcies al suport econòmic d'una oligarquia que té les arrels a l'Espanya més profunda, i el suport d'un exèrcit acostumat a viure amb molts privilegis al llarg de la història dels dos últims segles.

Cada vegada són més les forces polítiques que exhibeixen públicament una tendència cada vegada més republicana, en vista del poc glamour de la família reial espanyola. Partim del matrimoni de conveniència, entre Sofia de Grècia (un aristòcrata arruïnada i expulsada del seu país) i Juan Carlos Borbó (un noi traumatitzat i curt de llums). En qualsevol cas no són pitjors que la descendència que ens ha deixat.

Crec sincerament que aquesta família, a la qual anomenem "Real", estan treballant intensament per crear els fonaments del que pot arribar a ser l'arribada de la III República. Només cal que la crisi perduri cinc anys més al nostre país i que la bretxa social s'eixampli molt més del que ho està ara. El brou de cultiu s'està començant a preparar perquè el "Rei dels elefants" comenci a perdre la seva trompa.