Arxiu del blog

dijous, 15 de desembre de 2011

Noblesa obliga.


No sé si estem tan avançats com creiem, quan en ple segle XXI som capaços d'atorgar privilegis i prebendes a determinats individus, pel sol fet d'haver nascut en una determinada família. Almenys aquesta és la qüestió que s’em planteja després de comprovar lo fàcil que és fer negocis des de la Casa Reial.

De fet, la Corona és una institució que el poble va aprovar per referèndum poc després d'haver mort Franco. Amb tot el que suposava sortir d'una dictadura de 40 anys, amb uns poders públics controlats per l'exèrcit i una Església Catòlica que beneïa al règim dictatorial en totes les seves vessants.

Aquesta va ser la forma de restaurar la monarquia a Espanya. Preguntant a l'agent si volien a Joan Carles de Borbó com a Rei d'Espanya o en cas contrari, com a alternativa només existia el caos, que hagués estat l'excusa perfecta per a què, un exèrcit disposat a no perdre cap dels seus privilegis, proposés un altre dictador per continuar vivint del xollo uns altres 40 anys més.

Aquest és el panorama amb què la monarquia es va reinstaurar a Espanya. Teníem un rei que no convencia a ningú, fins que ens ho van fer entrar amb calçador, en fer-se l'heroi la nit del 23 de febrer de 1981. Aquest va ser el bateig internacional de Joan Carles de Borbó, que el va ajudar a dissipar alguns dels dubtes que generava en l'àmbit internacional.

A canvi de tot això, la Casa Reial han tingut una sèrie de privilegis vitalicis que s'amaguen darrere de negocis foscos que estan sempre protegits pels propis serveis d'intel·ligència del país (si és que se'ls pot anomenar d'intel·ligència), i l'establishment polític espanyol més nacionalista.

Ens volen fer creure que tots els Borbons viuen dels 8 milions i escaig d'euros que l'estat paga anualment per mantenir els capritxos de tota la família. Mai ningú s'atreveix a publicar cap notícia sobre quines són les fonts d'ingressos de la família Borbó - Grècia. Hem assumit d'una forma natural que aquesta gent viu d'aquests 8 milions d'euros.

Ara resulta que aquest duc que jugava a hambol, ha tingut massa fam i ha estat poc discret a l'hora de muntar el seu xiringuito. Doncs tots tranquils! Aquí no passa res! Apartem al Urdangarín de la família reial i així fem un tallafocs per evitar que la resta del Clan es socarrimi i puguin continuar vivint a tot ritme. I així quedarà la situació. Veurem com les responsabilitats sobre tots aquests diner públic desviat a butxaques privades, acabaran en la persona del Urdangarín.

Jo sóc plenament conscient que el cost que suposa la Casa Reial a l'estat, seria el mateix o més en el cas que tinguéssim un president de la República espanyola. L'única diferència és que tindria l'oportunitat de poder votar-lo al final de cada període legislatiu. Com a ciutadà i contribuent em sentiria molt més reconfortat al poder votar per canviar-lo en el cas que no complís les expectatives que hagués generat.

Estem preparats perquè ens acostem cap a un començament de legislatura que serà duríssima amb les retallades en les prestacions de l'Estat del Benestar. I mentrestant perquè estiguem distrets, ens aniran traient (de forma controlada) diferents capítols del cas del Duc de Palma i els seus "inversions de futur".

1 comentari:

Anònim ha dit...

Comparteixo la descripcio de la situacio i el "modus operandi" per distreure el bon poble.Per contre, crec que, cambiar de regim monarquic per un regim repblicà, no resolt el problema.Si hi hagués un president de govern i un parlament que fessin honestament el seus deures,casos com aquestos es descubririen molt aviat i es jutjarien rapidament, pero malhuradament aixo no es aixi, ni amb la monarquia, ni amb la republica, al menys per l'experiencia que en tinc de la ciquena republica française. Els desviaments de fonts publics, finançaments il-legals de partits politics,abusos de bens publics, mercats amb subastes troncades, col(lusions de totes menas entre alts carrecs publics i empresas privades, empleats fictius, falses facturacions, aixo ,aqui, es el plat de cada dia, i els cambis de majories i de governs no hi cambien gran cosa;el mal resideix, al meu paré, en la perdua del sentit de "res publica",la perdua de valors morals, civics, étics, ara la normalitat es la llei de la jongle,la del més fort! Si hem arrivat on som ara es una mica la culpa de cadascù de nosaltres,de l'egoîsme, "tot per jo i res pels altres" Aixo encara que duri una mica de temps, s'acabarà, la cuestio es de saber si esdevindra sense noves guerres inter-nations! Esperem que no, pero aqui es, crec jo,el risc que s'amoncel-la a l'horitzo.