Arxiu del blog

dissabte, 17 de desembre de 2011

El Senat: un centre de dia de polítics caducats?


Si un dia ens agafa un rampell i sortim al carrer per preguntar a la ciutadania una cosa tan simple com: per què serveix el Senat? Probablement ens adonarem de seguida, que la majoria dels interrogats no sabrà definir quina és la funció del Senat i molt menys quina és la seva utilitat.

Sense ànim de donar lliçons a ningú, vull exposar que el Senat sorgeix al segle XIX com a contrapès conservador a la cambra baixa o Assemblea. A les assemblees els diputats eren considerats els representants del poble encara que, en realitat, només eren triats pels que tenien dret de sufragi, és a dir, un reduït sector que, en gaudir d'un determinat grau de riquesa (propietaris agrícoles, empresaris, professionals liberals i funcionaris), pagava impostos. Els senadors, per contra, eren designats pel rei entre una selecta minoria d'aristòcrates, alt clergat, gran burgesia i elits polítiques i funcionarials. L'Assemblea representava a les classes mitjanes, el Senat a les classes altes. Evidentment amb l'aparició del sufragi universal en ple segle XX, comencem a qüestionar-nos quina és la utilitat del Senat en un sistema com l'actual.

Fins i tot el sistema d'elecció per al Senat a Espanya, està fora de l'qualsevol lògica democràtica. En contra del que podria semblar, en fer-se a través de llistes obertes, ens portaria a suposar que estem davant del més democràtic del sistema d'elecció de candidats. Però això no és així, ja que els electors només triem directament mitjançant el nostre vot a quatre cinquenes parts de l'hemicicle i l'altra cinquena part restant la trien directament els parlaments autonòmics, segons els seus interessos partidistes per col·locar a persones del seu interès.

Pel que fa a funcions de la Cambra, aquestes amb prou feines n’hi ha, ja que les funcions del Senat estan subordinades totalment al protagonisme del Congrés. Prova d'això és que el Senat pot esmenar lleis que aprova el Congrés, però un cop esmenada la llei està torna a la Cambra baixa on podrà reformar-se un altre cop i aprovar-la definitivament. Amb la qual cosa la funció del Senat queda totalment diluïda.

La possibilitat de prescindir d’una càmera com el Senat està totalment oberta. De fet països com Noruega, Suècia o Dinamarca no tenen Senat. Altres països com Alemanya té una càmera amb 100 senadors i una potència mundial com els Estats Units tenen un senador per cada estat. A Espanya tenim un Senat amb 260 afortunats i afortunades que viuen del Xollo i que ens costen 350 milions d'euros cada any.

Aquest malbaratament econòmic va tenir el seu colofó ??fa escassament uns dies quan el president sortint del Senat (Javier Rojo) va presentar una col · lecció de 34 quadres de presidents i expresidents de l'estat i les càmeres, que van costar la insignificança de 417.000 € (gairebé 70 milions de les antigues pessetes).

Amb la qual cosa estem davant d'una càmera que només serveix per col·locar a polítics descatalogats. Es tracta de donar una poltrona a polítics que han servit al seu partit i que, o bé han perdut unes eleccions i estan en retirada o han perdut la confiança del seu partit i els retiren a aquest gran cementiri d'elefants. La prova més evident la tenim en que en el pròxim mandat, figuraran com a senadors cinc ex presidents autonòmics com: Joan Lerma, Marcelino Iglesias, Francesc Antich, Vicente Álvarez Areces i el nostre Molt Honorable José Montilla. El qual a més de percebre el sou de senador tindrà els beneficis de ser expresident de la Generalitat amb despatx, guardaespatlles i cotxe oficial.

Un altre dels insignes polítics catalans que gaudirà d'un retir daurat és l’eco socialista Joan Saura, que després de figurar durant quatre anys com a Conseller d'Interior de la Generalitat, va sortir de la conselleria amb la motxilla de cinc bombers morts a l'incendi d'Horta de Sant Joan i múltiples ficades de pota amb els Mossos d'Esquadra.

És per això que m'identifico amb la descripció que va fer Quim Monzó del Senat, en la què afirma "El Senat no serveixen més que per exercir de centre de dia de polítics caducats" i igual que ell penso que és una indecència que amb la que està caient es mantingui un organisme com aquest.