L'entrenador del Girona Futbol Club va donar una autèntica lliçó de professionalitat i de dignitat lingüística dissabte passat 12 de febrer, quan a la roda de premsa posterior al partit Osca-Girona que es va celebrar a la capital aragonesa, es disposava a contestar la primera pregunta que li feien els periodistes. Però per casualitats de la vida va ser un periodista d'un mitjà català que es va llançar a ser el primer en preguntar. En respondre en català l'entrenador del Girona els mitjans locals van mostrar la seva disconformitat amb aquest fet. El tècnic va assegurar que respondria en català a les preguntes formulades en aquesta llengua i que ho faria en castellà per a la resta de mitjans -o en anglès si cal- però ni així va aconseguir que les queixes cessessin.
Va ser en aquest moment quan Agné va decidir donar per acabada la roda de premsa amb un clar missatge: "No puc parlar en català? No hi ha roda de premsa".
En el cas de Raúl Agné s’hi ha de reconèixer molt més valor ja que ell va néixer al municipi de Mequinensa, que limita amb la comarca del Segrià i pertany a la província de Saragossa. Agné, a més, va estar vinculat com a jugador a clubs de futbol de la franja. Amb la qual cosa demostra el seu bilingüisme patent que fa que la defensa del català hagi tingut un valor més gran.
Aquest no és el primer incident que succeeix en rodes de premsa després de la celebració d'algun acte esportiu. El que em porta a concloure que també en l'esport, hi ha una especial animadversió contra ell tot el el que faci olor a català. Sense anar més lluny en una roda de premsa de la selecció espanyola, el futbolista del Barça Gerard Piqué va respondre un parell de preguntes en llengua catalana adreçats a mitjans de comunicació del principat. Tot seguit li va correspondre respondre preguntes al jugador del Reial Madrid Sergio Ramos, que va ironitzar amb la intervenció del seu company català dient que ell les respondria e andalús.
Aquesta intolerància ancestral d'un espanyolisme tronat, no ens ha de sorprendre i si ens ha de motivar a continuar defensant aferrissadament el dret a utilitzar la nostra llengua materna. Penso que els periodistes de mitjans de comunicació catalans han de continuar fent preguntes en català fora de Catalunya, i és responsabilitat dels esportistes i directius dels clubs catalans continuar responent en la mateixa llengua amb la que se'ls ha fet la pregunta. Probablement si continuem així aconseguirem que les federacions esportives acabin prohibint utilitzar el català a les rodes de premsa i així per fi se'ls veurà definitivament el llautó a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada