Arxiu del blog

dissabte, 13 de novembre de 2010

La discapacitat al Parlament de Catalunya.



Normalment quan arriben processos electorals, ja siguin Espanya o a Catalunya, les entitats de persones amb discapacitat solen patir el que s'anomena la "paràlisi electoral". Això és que a tots els departaments de la Generalitat ens trobem que, entre els tècnics, ningú vol prendre decisions respecte a les activitats que es poden comprometre per a l'any següent. Aquesta situació es deu al fet que no hi ha uns pressupostos 2011 aprovats, i conseqüentment el que es fa és prorrogar els pressupostos de l'any en curs per a l'any entrant.

Aquestes maniobres l'única cosa que fan és frenar activitats que estaven funcionant, retardar els pagaments que es deuen a les entitats del tercer sector i en la majoria d'ocasions carregar-se de paciència per què els nous consellers i directors generals, aterrin en els seus departaments i es posin al dia del que han de gestionar.

Precisament per això, odiem aquests períodes electorals que ralentitzen i frenen les activitats diàries. Però aquest any les persones amb discapacitat, probablement puguem celebrar l'entrada de la primera persona usuària de cadira de rodes al Parlament de Catalunya.

Això no és res de l'altre món, perquè al Congrés dels Diputats de Madrid ja ens porten un avantatge de vuit anys en aquest aspecte, per què el diputat del Partit Popular Paco Vañó, va entrar a les llistes d'aquest partit i la seva sola presència com a diputat a ajudat a normalitzar la imatge de les persones amb discapacitat en les activitats de la vida diària. En el seu moment el Congrés dels Diputats va haver d'afrontar tot un seguit de reformes estructurals per a l'eliminació de les barreres arquitectòniques que impedien la lliure deambulació per a les persones amb mobilitat reduïda.

Catalunya no hem tingut mai un diputat que es desplaci en cadira de rodes. Aquí que sempre ens hem cregut que som la punta de l'iceberg pel que fa a integració dels col·lectius més desfavorits.

Els últims sis mesos, he tingut la possibilitat de reunir-me amb tres dels caps de llista dels partits que tenen representació parlamentària actualment. He pogut reunir amb José Montilla (Cap de llista del PSC), Artur Mas (Cap de llista de CiU) i Alicia Sánchez Camacho (Cap de llista del PPC). A tots els he suggerit que incorporin persones amb discapacitat en les seves llistes per a demostrar la pluralitat del seu partit i l'heterogeneïtat de la nostra societat. Doncs res, de tres suggeriments només un partit ha incorporat un diputat en un lloc amb altes probabilitats de sortir elegit. El diputat en qüestió és el bagenc David Bonvehí, que ocuparà el lloc 23 de la llista per Barcelona de Convergència i Unió.

És curiós veure que els partits que estan menys a l'esquerra políticament, són els que més han apostat per normalitzar les seves llistes electorals i no em serveix l'excusa que els partits conservadors són més populistes i demagogs. Aquí tots tenien l'oportunitat de fer-ho, però només hi haurà un diputat en cadira de rodes al Parlament de Catalunya, el convergent David Bonvehí.

És moment de felicitar a CiU i desitjar que l'exemple s’encomani a les altres forces polítiques, per fer del Parlament de Catalunya, el reflex més fidel possible del que és la societat civil catalana.