Arxiu del blog

dimecres, 10 de novembre de 2010

El terrorisme d'estat també existeix.


La veritat és que tots teníem la certesa que l'estat pot utilitzar estratègies polítiques totalment al marge de la llei. Aquesta realitat que molts es negaven a creure, s'ha manifestat amb tota la transparència del món, en les declaracions que l'expresident del govern espanyol Felipe González, va fer recentment en una entrevista al diari El País.

En aquesta entrevista, Felipe González es despatxa a gust amb una afirmació com "Vaig haver de decidir si volava la cúpula d'ETA. Vaig dir que no. I no sé si vaig fer lo correcte". Aquesta acceptació del lideratge en la decisió sobre la lluita armada amb la banda terrorista, aquesta falta greu que si el sistema judicial espanyol fos com ha de ser, avui el Felipe González hauria d'estar declarant davant d'un jutge per aclarir la seva vinculació amb el terrorisme d'estat generat pels GAL.

Felipe González sempre ha estat considerat com un baluard del socialisme espanyol. Per dir-ho d'alguna manera, seria com el Sant Cristo gros que se’l treu en públic quan les coses van mal dades. Perquè continua tenint aquest encant i aquesta capacitat de seducció que hipnotitza les masses.

Ara com ara, ja ningú recorda que el Felipe González va sortir del govern després de 12 anys, assetjat per múltiples escàndols polítics protagonitzats per col·laboradors, alguns tan propers com el germà d'Alfonso Guerra.

Ningú recorda que va ser el gran valedor i defensor a ultrança del Joaquín Almunia, en la lluita de la comèdia que es va inventar el PSOE per fer unes eleccions primàries. En aquesta lluita hi havia dos candidats com l’Almunia, que tenia tot el suport dels barons del PSOE amb el Felipe al capdavant, i el Josep Borrell que tenia el suport de les bases del partit, però que era perillós no només per ser català, sinó també per tenir criteri propi i ser més difícil de manipular que l’Almunia.

Ara se'ns presenta un Felipe González amb una indumentària casual-retro, que podem justificar com que l'expresident es mou en una dimensió de la realitat des de la que fa i diu el que li dóna la gana, com si les coses no li concernissin, o, per contra, li concernissin tant que no pogués perdre el temps en floritures. Podríem dir que el González està de tornada de tot i es pot permetre el luxe de fer aquest tipus d'afirmacions.

No sé què pensaran els seus companys de partit als que deixa amb el cul a l'aire al sortir per la tangent d'aquesta manera, i tampoc sé si dins del PSOE seguirà tenint als barons controlats. De moment aquí no ha passat res. El Felipe es pot permetre el luxe d'insinuar públicament que ell era Mister X, de la trama dels GAL, i cap jutge i cap fiscal es molestarà a aplicar aquest famós estat de dret amb què sempre s'omplen la boca.

Cada vegada coincideixo més amb l'exalcalde de Jerez de la Frontera, el comunista Pedro Pacheco, que la "Justícia és una conya". Per dir això el van ficar a la presó. Arriba España!