Arxiu del blog

dissabte, 12 de juny de 2010

El burca com a eina de distracció ciutadana.


Vagi per davant el meu respecte i defensa en favor de la dignitat de la dona en la nostra societat. Són molts anys de lluita feminista per aconseguir igualar el paper de l'home i de la dona dins de la societat occidental. El camí no ha estat fàcil per aconseguir els èxits conquerits fins ara i continua sent necessària la lluita activa perquè la dona arribi a tenir un paper d'igualtat plena en la nostra societat.

Però estic detectant que apareix una moda que és la de generar un fals debat en la nostra societat sobre l'ús del burca. I dic fals perquè el debat no sorgeix del carrer sinó que és creat per la classe política.

Alguns ajuntaments han decidit legislar sobre la utilització del burca a les seves dependències. Sincerament crec que això és una maniobra de cara a la galeria, per distreure l'atenció de la ciutadania sobre problemes municipals, ja que els ajuntaments no poden legislar sobre el burca al carrer perquè no tenen competències. La Generalitat mira cap altra banda i el govern estatal té altres problemes molt més importants pels que vetllar. Probablement seria bo per tancar el debat, que s'aprovés una normativa per a tot el país i no dependre d'ordenances municipals que responen, a vegades, a criteris electorals i partidistes sempre en clau local. Es pot donar la paradoxa que a Lleida es prohibeixi la burka i que a Alpicat estigui permès.

Per tant, hem de veure que el problema sorgeix quan una dona decideix anar pel carrer coberta la seva cara amb la burca o la niqab. Plantejem-nos que pot succeir quan tingui la regla i conseqüentment hagi de fer servir el burca o el niqab. Mentre estigui en fase d'escolarització, probablement estarà protegida pels propis serveis socials de la Generalitat. Però a partir dels 16 anys que acaba l'ESO, probablement aquestes noies quedin recloses a casa, fins que els seus pares decideixin casar la amb la persona que hagin pactat.

Potser hauríem hissar la nostra mirada més enllà dels Pirineus i observar el que està succeint a França. Al nostre país veí, s'ha organitzat un gran debat sobre el vel integral. Però com és costum, s'ha fet d'una forma més racional i el primer pas ha estat consultar el Consell d'Estat que ha emès un informe que indica que la llei Sarkozy, que està en tràmit parlamentari, pot contenir aspectes inconstitucionals. S'està debatent a l'Assemblea Nacional i es posen de relleu tots els punts de vista. Aquí, al país del toro i la pandereta, comencem per ordenances municipals i això vindria a ser com començar la casa per la teulada.

Hauríem de deixar de crear problemes allà on no n'hi ha i centrar-nos en el debat sobre els problemes reals que té la població. Fugir de demagògies barates que només fan que posar de manifest la manca d'eficiència de qui les provoca. Seria més útil que fos el propi govern de l'estat, el que aprovés una normativa sobre el vel integral, que deixar en mans dels municipis que només poden pronunciar-se sobre la vestimenta en els espais públics que depenen dels ajuntaments.

Al meu entendre aquesta és una altra prova del baix perfil dels nostres polítics, en voler distreure la població amb focs artificials per allunyar la mirada de la fosca realitat. Certament estic totalment d'acord amb l'afirmació del Groucho Marx que deia: "La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats".

1 comentari:

bonaventura-ayats ha dit...

totalment d'acord. S'ha de distreure el poble. Ara amb la "roja" (que a mi me la trae floja) potser tothom és relaxarà una mica.

Cuidat Pep