Arxiu del blog

dissabte, 21 de novembre de 2009

L'elit dels treballadors de les terres de Lleida és a la Diputació Provincial.


Aquesta és la portada amb la qual va obrir la seva edició el Diari Segre, divendres passat 20 de novembre de 2009. Sembla ser que això és el que estableix el conveni col·lectiu dels treballadors de la Diputació, que s'havia signat l'any 2001 i que ara ja fa més d'un any que s'està negociant un nou conveni. Probablement la filtració d'aquesta notícia als mitjans de comunicació forma part d'un interès estratègic per alguna de les parts negociadores, per a tirar damunt dels sindicats a l'opinió pública.

Però al marge que això formi part d'una estratègia, estem assistint a un autèntic divorci entre la classe política i la ciutadania. Enmig de processos sagnants com el cas Millet o l'Operació Pretòria iniciada pel jutge Baltasar Garzón, ara estem assistint a un altre dels merdés polítics que abunden en el nostre sistema democràtic.

D'una banda els sindicats majoritaris a la Diputació de Lleida llancen una denúncia als mitjans de comunicació, acusant als polítics d'aquesta institució d'augmentar-se el sou en plena època de crisi. D'altra banda, alguna “ànima càndida” fa arribar als periodistes la informació de les prebendes que els treballadors d'aquesta privilegiada institució tenen respecte a la resta de mortals.

És senzillament vergonyós que sindicats i polítics arribin a airejar les seves vergonyes quan els interessa, i en canvi es tapen el cul mútuament quan les dues parts el tenen a l’aire.

Al meu entendre, les persones que estan al capdavant de les institucions públiques, les hem triat perquè les gestionin tenint sempre present l'interès comú dels ciutadans i la igualtat d'oportunitats entre els mateixos. Doncs bé, resulta que tenim uns polítics que els tremola el pols quan tenen de negociar un conveni i es veuen en el punt de mira de les protestes sindicals. Aquest tipus d'aprenents de polítics sempre prioritzen les enquestes i l'opinió dels mitjans de comunicació, que prendre una decisió valenta en la defensa de la igualtat de tots els treballadors que pot suposar-los un desgast polític.

Potser ha arribat el moment de començar a plantejar-se la necessitat de buidar de contingut, polític i econòmic, a les diputacions provincials i repartir aquesta concentració d'interessos econòmics en organismes més propers al ciutadà, que evitin l'aparició d'aquestes “Coves d’Alí Babà” plenes de diners que permeten aquest tipus de temptacions corporativistes i escandaloses.

La gent les està passant més putes que Caín i estem veient constantment l'aparició d'excessos de dispendi públic, que l'única cosa que aconsegueixen és cabrejar més al ciutadà que paga els seus impostos religiosament i que espera veure com aquests diners s’utilitzen d'una forma coherent.

L'any que ve comencen les conteses electorals i la pinta que té tot plegat és que la gent deixarà d'anar a votar. Cre que al final tots aquests polítics de pa sucat amb oli hauran de sortir amb globus.

1 comentari:

Albert B. i R. ha dit...

Malauradament, les persones que treballen a institucions públiques, més que preocupar-se pel bé dels ciutadans, es preocupen per a mantenir la cadira al preu que sigui. I és així com succeeixen fets tan lamentables com el que has explicat.