Arxiu del blog

dijous, 23 de juliol de 2009

La mort de quatre bombers ha de posar límits a la demagògia política.


L'ofici de bomber és el que escolliria el 90% dels nens de 5 a 12 anys, per causes molt diverses com: l'heroisme dels protagonistes, l'espectacularitat de les actuacions, la càrrega humanitària de les seves accions o el poder fer sonar la sirena enmig del carrer.

Però una vegada superada l'adolescència, ja són menys els quals continuen anhelant formar part d'aquest col·lectiu, hi ha altres preferències professionals que tenen de bon tros menys risc i més diners que guanyar -que al cap i a la fi suposen més prestigi social-, al moment d'afrontar l'etapa de la maduresa.

A partir d'aquest moment apareixen els que escullen l'opció de presentar-se a les oposicions per a formar part del cos de bombers des de diferents vessants. Els uns volen fer realitat els somnis d'infància, uns altres busquen la seguretat de ser funcionari treballant un dia de 24 hores i tres de festa i finalment uns altres volen canalitzar la seva vocació d'ajuda amb pinzellades de risc en les missions a realitzar. Qualsevol que sigui el motiu és vàlid per a ocupar aquesta tasca social tan necessària i que compta amb un ampli reconeixement de la societat.

Recentment vaig llegir en un article que l'ofici de bomber és el més perillós per al cor als Estats Units, segons el qual el 45% de les morts ocorregudes en l'exercici de les seves missions, molt sovint perilloses, es deuen a un accident cardiovascular.

És per tot això que entenc que aquest ofici, com qualsevol altre, està subjecte a poder cometre errors per part dels professionals que l’exerceixen. Fins i tot puc acceptar que alguns d'aquests errors puguin costar la vida a un ciutadà. Però estic convençut que aquest ofici està ple de professionals perfectament formats i capacitats, que saben com afrontar les situacions de risc i amb gran pressió i estrès.

La mort d'aquests quatre professionals de Lleida (Jaime Arpa, David Duaigues, Ramón Espinet i Jordi Moré), que van morir complint amb el seu treball a l'incendi dels Ports, ha de fer-nos sentir solidaris amb el dolor de les seves famílies i dels seus companys de treball.

Aquí no caben ni la demagògia política per a fer llenya de les oportunitats que brinda el destí, ni la falta d'escrúpols per a esgarrapar vots a costa de quatre vides.

Com a ciutadà exigeixo als meus treballadors (que van ser seleccionats en un procés de selecció de personal anomenat eleccions democràtiques), o sigui a la classe política que utilitzi el seny a l'hora d'obrir la boca.

No seré jo qui defensi al Conseller Joan Saura, entre altres coses perquè ja sabeu l'opinió de tinc d'aquest personatge, però avui vull donar-li la credibilitat que es mereix, davant polítics de tercera divisió i sense escrúpols, com l'alcalde d'Horta de Sant Joan, que per a tenir contenta a la seva parròquia ha volgut aprofitar aquesta circumstància.

Lo que no hagi funcionat ja s'encarregarà d'aclarir-ho la justícia o el propi Parlament de Catalunya.

Gracies a tots quatre nois.