Arxiu del blog

diumenge, 25 de gener de 2009

Un dia segrestat per una tempesta de vent.

Definitivament nosaltres som molt dependents de l'energia elèctrica. Ahir, més o menys sobre les 10 del matí, hi va haver una apagada que va afectar a tot el meu poble tot el dia i com era d'esperar s'han muntat un merder.

Sembla mentida la dependència que ens hem generat en les activitats de la nostra vida, amb l'ús de l'electricitat. Per exemple si ens quedem sense aigua una hora no importa, sense gas no patiríem massa, sense telèfon fins i tot descansaríem, però sí no hi ha electricitat llavors és un verdader caos. Realment et quedes sense res a fer, res!.

Per exemple a casa meva ens quedem tots com apagats, sense sang, mirant-nos les cares. La canalla avorrint-se perquè no funciona la Wii ni la Play. A l'hora de dinar, corrent a buscar una bombona de butà per instal·lar-la en un tres peus i fer la menjar al jardí. Després de dinar t 'entra lo mono de no poder veure les imatges de sang i fetge de Palestina, com tampoc pots posar la pel·lícula avorrida de la tarda, aquesta que t'ajuda a fer la migdiada.

Definitivament penso que el subministrament que necessito si o si és l'electricitat mentre no cobrin per l'aire. Ens ha fet tan dependents d'ella, que tenim unes llars dissenyades i pensades, única i exclusivament, per a fer riques a les empreses elèctriques.

Fa tot just uns dies, hem pogut veure com Rússia ha provocat una guerra de subministraments energètics, tallant l'accés al gas a Ucraïna. Senzillament amb tallar l'accés al subministrament de gas per a les calefacció a milions de llars de centre Europa i Ucraïna en ple hivern, ha aconseguit que s'acceptin les seves imposicions en les quotes de subministrament energètic. Amb la qual cosa, podem comprovar que aquesta estratègia de coacció, serà cada vegada més utilitzada pels països que tenen una posició preeminent de força en temes energètics.

Quan et quedes a les fosques és quan t'adones que la teva casa recrea un ambient gòtic de cementiri que et cagues, i ja pots començar a preparar-te per a un ritual satànic.

No pots posar l'ordinador. (Això és el que més destrossa la teva vida, et deixa en una situació de misèria total). No tens correu electrònic, ni pots llegir Blocs, ni pots entrar al Facebook. Vaja una autèntica tragèdia.

Llavors pots sentar-te a mirar la pantalla de l'ordinador il·luminada per una vela només pensant el temps que queda per tornar a veure'l endollat. Però això no acaba aquí.

L'endemà al matí, et quedes sense torrades, com no les torris al sol. Se't queda el mp3 sense bateria, no pots cargarlo… Intenta viure sense música… és impossible.

És hivern, a passar fred, no pots posar l'estufeta. La tele?, res, una altra cosa per il·luminar amb una espelma.

Doncs molts depenem dels trastos aquests que funcionen amb electricitat. I si ens els treuen, podem entrar en una fase de angoixa perillosa.

Ho deixo aquí com anècdota intersante, plantejeu-vos passar un dia sense tocar ni l'ordinador, lo mòbil, la televisió… Hi ha moments en els que la nostra felicitat depèn d'això.

Però reconec que l'experiència ha valgut la pena, i ja que hi ha vegades que necessito desconnectar-me dels equips. I tornar a reprendre un ritme de vida que feia temps havia oblidat. Aquest aïllament tecnològic m'ha permès tornar a recuperar el plaer en una conversa, una cultura oblidada, un mirar per la finestra a saber que o el poder gaudir jugant al Penjat (funciona sense electricitat).