Arxiu del blog

dissabte, 31 de gener de 2009

COPALME: Una gestió empresarial poc clara i que fa pudor.

Ahir divendres a la tarda, els afectats per la crisi en la secció de crèdit de COPALME van decidir reprendre les mobilitzacions que havien deixat aparcades durant el Nadal per a "pressionar" a l'administració i així forçar a trobar una solució a les seves reivindicacions. Concretament han tornat a realitzar els talls de carretera a la N-230. Amb això pretenen molestar als centenars d'esquiadors de Barcelona i altres punts d’Espanya, que passen per Almenar per a dirigir-se al Pirineu lleidatà.

El problema apareix quan COPALME va presentar un concurs de creditors per a plantar cara a la descapitalització a la que s'ha vist sotmesa la seva Secció de Crèdit. Això ha generat que prop d'un miler de persones tinguin els seus estalvis congelats, si bé la major part dels diners es concentra en uns 400 socis, que reclamen els prop de sis milions d'euros que havien dipositat en la secció de crèdit de la cooperativa.

Sembla ser que hi ha molta gent que es troba amb l'aigua al coll perquè utilitzaven la secció de crèdit de la cooperativa com si fos un banc, tenien la nòmina i la hipoteca allí i ara es troben que ho tenen tot congelat i no poden pagar res. També hi ha molta gent gran que tenen els estalvis de tota la seva vida i la seva jubilació embargada o desapareguda.

Els problemes ja van començar a fer-se visibles quan la cooperativa va comprar el 40% de les accions de Comercial Distribuïdora Llémena, Codilma, una empresa dedicada al sacrifici i especejament de porcs amb seu central a Sant Esteve de Llémena (Garrotxa), amb una plantilla aproximada de 120 treballadors. Per tant, en aquesta operació de compra la cooperativa d'Almenar comptava amb un 70% de les accions de Codilma. Així, Copalme controla a partir de 2006 un 40% de Comercial Distribuïdora Llémena. A més, a través de Sodeporc, una societat formada per ramaders de Copalme, té un 30% més de l'empresa de Girona.

Davant aquesta situació de desemparament, els pensionistes afectats es van tancar a finals de desembre a l'església d'Almenar per a encomanar-se a algú i exigir que se'ls retornin els estalvis que tenen a la secció de crèdit. Però això no va funcionar i des d'ahir han decidit tornar a tallar la N-230 per a tornar a fer visible el seu malestar.

Arribats a aquest punt, és necessari aclarir que al meu poble la societat està organitzada amb uns trets marcadament feudals. Això és que la gent tenim el costum de lamentar-nos del que ens passa i tenim molt pudor per a sortir al carrer, fent lo màxim de soroll per a posar en evidència als culpables. Encara existeixen aquells temors sobre el què “diran”.

Si això hagués succeït al poble del costat (Alguaire), ja hauria tingut un altre matís i avui els presumptes responsables estarien empadronats a Lleida, per a no ser avergonyits pel carrer.

Personalment crec que s'equivoquen al prendre la decisió de tallar la carretera. Vista la situació penso que seria molt més productiu, per als seus interessos, tallar els collons a 4 o 5 personatges del meu poble que, per cert, tots sabem qui són.

Tal com em va dir lo Joaquim, un avi molt lúcid: "no es pot posar a la guineu per a guardar el galliner".