Arxiu del blog

dissabte, 27 de desembre de 2008

He sobreviscut al dia de Nadal i San Esteve. Ho he aconseguit!!!


Alguns anys d'empatxos, quilos de més i un alt grau d’odi acumulat contra el Nadal, m'han fet desenvolupar una sèrie de tàctiques i estratègies per a poder superar-la sense massa traumes.

Si vols sortir airós dels Nadal, el primer és acceptar que ja no no t'agraden. No passa res, no et sentis culpable. Aquest sentiment lo té molta gent reprimit i no són capaços de sortir de l'armari per a manifestar-lo públicament. Aquest primer pas et pot dur a donar els següents, que justament coincidiran amb les meves estratègies per a sobreviure al Nadal:

Digues que NO a tot el que no t'apeteixi i estigui dintre del raonable. Com per exemple negar-te a anar a totes els sopars que tens aquests dies i als que no desitges assistir. Encara que et supliquin i et diguin que tothom té moltes ganes de veure't... Mantin-te ferm i MENTEIX: digues que tens un altre compromís ineludible aquest mateix dia. No saps la dinerada que t’estalviaràs.

Regals... Per a mi, lo pitjor i lo més estressant. L'ideal seria comprar-los un mes abans, quan no hi ha ningú en les botigues i pots pensar amb claredat. A més sembla mentida la capacitat que tenim de comprar les coses més inútils del món. Som capaços de regalar aquells objectes, que si ens els regalessin a nosaltres, ens en recordaríem dels progenitors de l'autor del regal.

Durant aquests dos dies estem obligats per llei (no escrita): a reconciliar-nos amb la vida, a fer-nos bons propòsits que mai realitzarem, a estar a l'altura de les circumstàncies (dels altres però n d'o les mostres) i a gastar grans pots de vaselina per a digerir el que és indigerible.

Però de tota manera, vull donar-vos tres consells per a aconseguir arribar a la nit de Cap d'Any:

Primer. Interioritza la frase "Solsament una vegada": No és la cançó, és un mantra que cal repetir cada vegada que la cosa es posa complicada, difícil, avorrida o tot plegat: solsament una vegada a l'any, solsament una vegada a l'any. La virtut del Nadal una vegada que passa ens deixa descansar 335 dies seguits. Passaran almenys onze mesos per a tornar a veure un Santa, un arbret amb llums que s'encenen i s'apaguen, un adorn nadalenc als carrers i lo millor, durant onze mesos no tornarem a escoltar una sola nadala (la millor prova que les nadales són horrorosos és que ningú les toca entre gener i novembre).

Segundo. El que els italians diuen "*Sorriso e fuga": El maneig del somriure és fonamental en èpoques nadalenques. Ningú accepta una cara que no denoti felicitat a “les festes”. Posar cara no diguem seriosa, simplement normal, en aquestes èpoques és sinònim de frustració, desencantament, animadversió, menyspreu. Pots fins i tot ser qualificat de descregut i ateu, la qual cosa, encara que sigui cert, és una ximpleria haver de discutir amb qui no t'importa ni li importes. Així que lo millor és congelar el somriure (això ha de practicar-se al mirall per a assegurar que sigui convincent) i donar fugida al pensament. Tot, fins a les celebracions nadalenques, tenen un costat positiu quan tens temps de pensar en tanta ximpleria sense que tu mateix t'estiguis recriminant perdre el temps en aquestes rucades?

Tercer. Cap de les 543.375 ximpleries que escoltaràs en aquests dies val la pena per a un bon plet. El 80 per cent de les converses en època nadalenca es dóna entre borratxos o borratxes; l'altre 20 és entre amargats o amargades. Pensa que en realitat t'estàs barallant amb Pedro Domeq, amb Bacardí o amb tequila el Jarrito.

Recorda que el millor del Nadal són els onze mesos que el segueixen.

1 comentari:

A peu coix ha dit...

M'ho apunto i ja t'explicaré el resultat.