Arxiu del blog

divendres, 12 de desembre de 2008

Alça Manolo! La calle es tuya….


Després d'una setmana un mica complicada per qüestions de treball, vull reprendre una altra vegada la meva teràpia personal de reflexions sobre la fauna política ibèrica.

En aquest sentit, ha fet saltar la banca un personatge, que no per ésser d'edat avançada està exempt de poder ser criticat. Em refereixo a Manuel Fraga Iribarne "el Fatxa".

Al meu entendre quan un polític està en actiu -vull dir que cobra per fer de polític- és susceptible de poder ser criticat i si és necessari estomacat per les opinions que pugui emetre.

En aquest cas és de tots coneguda la trajectòria política de Manuel Fraga. Ell representa l'evidència i la prova palpable, del vincle existent entre la dreta espanyola a través d'Aliança Popular (en el seu moment) i ara el Partit Popular amb la dictadura de l'antic règim franquista.

Doncs resulta que el president i fundador del PP, ha apostat directament per "penjar" als nacionalistes "d'algun lloc" (potser referint-se als collons) com a via per a "ponderar" i reduir el seu pes en la política nacional. Fraga ha fet aquestes manifestacions en un acte de Nova Economia Fórum al ser preguntat sobre la conveniència de ponderar el pes dels nacionalistes en la política espanyola.

A aquestes alçades de la pel·lícula, Fraga ja no té per què mantenir el componiment i pot treure a passejar la bèstia que sempre ha dut dintre. És en aquest moment quan es permet fer afirmacions com "Caldria ponderar-lo penjant-los d'algun lloc". Afirmant amb acritud que "el nacionalisme és el contrari de la defensa d'Espanya". Jo en canvi penso que el nacionalisme és el contrari de la defensa de la seva Espanya (la Espanya de Fraga). O dit d'una altra manera, el nacionalisme és el contrari de la concepció d'Espanya que defensa el també nacionalisme de Fraga.

El menyspreu que Manuel Fraga fa de la democràcia és tan aberrant, que crec que el Partit Popular hauria de prendre una posició clara de si està en la línia ideològica de la ultradreta representada per Fraga, o aposta per una línia renovadora d'una dreta democràtica i plural, que tingui més arguments polítics que no només la uniformitat de l'estat espanyol.

De moment només ha desautoritzat a Fraga, l’Esperanza Aguirre. Encara que a aquesta no cal fer-li molt cas, per que per a guanyar quota de vots en el seu propi partit s'apuntaria a qualsevol aquelarre.

Crec que els nervis estan més que justificats, a la seu del Partit Popular. Rajoy intenta nedar i guardar la roba. Dóna pals de cec i intenta recuperar als seus desertors disparant contra Zapatero i fent picades d'ullet a l'extrema dreta del seu partit. Esforç en va perquè prefereixen a Esperanza Aguirre o a Rosa Díez. Mentre l'ombra d'Aznar segueix sent allargada. Si en ja sentirem parlar de tot plegat.

1 comentari:

Albert ha dit...

A mi em fan gràcia aquestos fascistes , fa tres dies ja volien engarjolar al Tardà, i ara que el fascista sanginari fot la pota, aqui no passa res....avui m'ha fet gràcia, com s'escusava la Soraya aquesta del PP, de les declaraions del fraga...no...es que en mi pueblo colgar...quiere decir....que colgamos la ropa ...pero no es nada malo.....au nena ves a fes pastetes ...mentirosos manipualdors....