La captivitat del Govern Espanyol.

En plena entrada de la tardor, en la que els rigors climatològics aniran accentuant de forma gradual la sensació de fred, tinc la impresió que més que quedar-nos gelats, ens acostem a un hivern calent.

Sembla ser que la gestió dels diners recaptats en la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, que com recordeu és la casella que marquem per a destinar el 0,7 % del que paguem a la religió o ha fins socials. Doncs bé, resulta que aquest pastís és un fruit molt apetitós pels que fins a ara han anat vivint del txollo.

Aquesta situació s'han fet palesa, quan el passat 17 de setembre tots els grups parlamentaris del Congrés a excepció del Partit Popular, van aprovar en el Ple per 183 vots a favor i 135 en contra la moció presentada per Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya, per la qual s'instava al govern a traspassar de forma gradual i amb efectes de l'any pròxim la gestió del 50% de la recaptació del IRPF, als governs autonòmics. És a dir, es demanava la territorialització dels fons del 0,7% de l'IRPF i la participació dels governs de les Comunitats Autònomes en la seva gestió.



Fins a aquí tot semblava anar d'acord amb les promeses fetes per diferents partits (entre els quals hi ha el Partit Socialista de Catalunya), en la campanya electoral de les passades Eleccions Generals del mes de març.

Però com sembla ser que la felicitat completa no existeix. Poc després que la Cambra baixa instava al govern a aquesta cessió de l'impost, la Ministra d'Educació, Política Social i Esport Mercedes Cabrera es va despenjar, responent a una pregunta del Partit Popular en el mateix Congrés dels Diputats, que no es transferiria cap tram del 0,7% d'aquest impost.

Suposo que com que la Mercedes Cabrera és la Ministra d'esports i aquest any coincideix que és un any olímpic, s'ha permès el luxe de passar “olímpicament” dels mandats que els representants dels ciutadans li van fer de forma majoritària.

Personalment crec que és una autèntica llàstima que el Govern no hagi aprofitat l'oportunitat de fer la reforma aquest any, ja que per a l'any 2009 es produirà increment en la recaptació provocat al passar del 0,52% al 0,7% de l'IRPF. Aquest tram autonòmic del 50% no hagués suposat cap minvament en els programes de les entitats estatals i en canvi hagués permès redistribuir els fons sense que ningú perdés en l'operació.

Per tant, Catalunya continua sent una comunitat excessivament gravada per la recaptació dels fons dedicats a la solidaritat. Si prenem com exemple que l'any passat Catalunya va recaptar 40 milions d'euros de l'IRPF dels quals tan sols 13 van tornar al territori. És molt difícil explicar-los a les famílies catalanes que només un 32% del que es recapta de la casella de la solidaritat, torna a ser invertit a Catalunya i que el 68% se’n va com a quota solidaria.

Segons l'Informe de la Inclusió Social a Espanya 2008 (realitzat per l'Obra Social de Caixa Catalunya), aquí no lliguem els gossos amb llonganisses. Ja que mentre la taxa de pobresa a Extremadura és d'un 17’4%, la d'Andalusia, un 18’2%, i la del País Valencià un 16’8%, Catalunya té una taxa del 19%.

Personalment penso que els diputats catalans al Congrés que van votar a favor de la moció, haurien de dir una alguna cosa al veure's desautoritzats per la Ministra. Ara no val el silenci, ja que és una de les promeses van fer en campanya electoral tots els partits llevat de els Populars i que ara ha estat desestimada.

Aquest canvi de rumb a última hora només té una explicació i que és que el Govern està lligat i captiu de les grans entitats sense ànim de lucre, que formen part de la Plataforma d'ONG d'Acció Social com: Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), Càrites Diocesanes, Confederació de Centres de Desenvolupament Rural (COCEDER), Creu Roja Espanyola, entre moltes altres. I si aquest govern no és capaç d'engegar fórmules que facin que els diners que aportin els ciutadans d'una comunitat reverteixi en projectes socials d'aquesta mateixa autonomia, a jo que no em parlin més de solidaritat entre territoris. Potser seria millor que em parlessin d'expoli entre territoris, en benefici de les grans multinacionals del tercer sector.