Arxiu del blog

dissabte, 12 de juliol de 2008

Si un partit polític està a l’oposició, vol dir que ha perdut i necessita moure’s en els seus posicionaments.

Recentment vam poder veure un gir al centre del principal partit de l’oposició a l’Estat espanyol. El seu líder creia necessari moure’s dels principis que li havien imposat des del nucli dur liderat per l’Aznar des de la FAES.

Doncs bé, en el XV congrés de Convergència Democràtica de Catalunya, l’Artur Mas ha anunciat un gir del partit cap a posicions més sobiranistes pel que fa a la relació entre Catalunya i Espanya.

Aquest gir polític només pot entendre's en una clau de competència directa amb Esquerra Republicana de Catalunya. Això vindria a ser com allò de… A veure qui la fa més llarga!!! És com si els diguessin als republicans… Sí vosaltres sou sobiranistes, nosaltres serem sobiranistes i mig.

Com que no entenc de política, no se si aquesta és la millor estratègia per a consolidar una quota del mercat electoral, esgarrapada als republicans.

Segons es publica en una notícia apareguda en "El País Digital", en el mateix congrés s’ha clamat per instigar una ruptura de la federació amb Unió Democràtica de Catalunya. Sembla que Mas està repartint avisos del que pogués succeir en un futur no molt llunyà, ja que dintre del partit té alguns corrents de certa importància que desitjarien trencar amb els democristians.

Però si ell vol ser President de la Generalitat i liderar el projecte que ell denomina com "La casa gran del catalanisme", ha d’anar amb molt de compte perquè això no es converteixi en "La casa de la pradera".

Jo penso que l’Artur no ho té tan clar això de la ruptura. És evident que els principis que van motivar la creació de la federació de CIU fa 30 anys, han canviat de forma radical. Llavors Convergència tenia un líder sòlid (el padrí) i els democristians estaven ben organitzats, encara que no eren grans multituds.

Si es plantegés una ruptura d’aquesta federació, crec que ajudaria a posar les cartes destapades i deixar clar qui és qui avui en política.

Convergència, a priori, tindria una quota de militants i simpatitzants molt més gran que Unió. Però hauria de competir per la franja sobiranistes amb els republicans i amb el handicap de tenir un líder al que li costa ser popular.

Unió arrencaria com a partit minoritari i amb una quota electoral imprecisa, però en principi bastant inferior a la de Convergència. En canvi, tindrien un líder que segons les enquestes, del Centre d’investigacions Sociològiques, és molt més sòlid i popular que l’Artur.

En definitiva penso que probablement aquesta possible ruptura de la federació ajudaria esvair moltes incògnites polítiques. Podríem veure qui la fa més llarga llavors…. Tinc curiositat.

Lo Bep.