Cal reconèixer que Zapatero vivia molt millor amb Aceves i Zaplana al capdavant davant del Partit Popular. La veritat és que entenc la desesperació que mostraven els guionistes del Polònia, quan Angel Aceves va ser destituït del seu càrrec de Secretari General del PP, no només es quedaven sense un dels seus millors personatges, si no que perdien una font inesgotable de paròdies.
El gir cap a la moderació adoptat pel PP comença a rendir els seus fruits alhora que obre les primeres vies d'aigua en l'estratègia del Govern. Els 'populars', en sintonia amb els grups nacionalistes, han aconseguit que José Luis Rodríguez Zapatero comparegui al Congrés contra la seva voluntat la pròxima setmana per a debatre sobre la crisi econòmica. Aquest entente, impensable en la passada legislatura, va forçar també al PSOE a realitzar diverses cabrioles parlamentàries per a no perdre votacions sobre diferents iniciatives. El PP ha donat la volta com un mitjó a l'estratègia parlamentària d'oposició que desenvolupava fins a ara. Només 48 hores després que baixés el teló del seu XVI Congrés, els 'populars' es van aconseguir el seu primer èxit al Congrés després de quatre anys de sequera i solitud.
Els socialistes, lents de reflexos, van reaccionar mitja hora després de l'acord de la Junta i el seu portaveu, José Antonio Alonso, va anunciar que Rodríguez Zapatero acudirà a la càmera a petició pròpia per a parlar de la crisi.
Penso que aquests són fets indicatius de que Zapatero ha de replantejar-se la seva estratègia amb els nacionalistes.
En campanya electoral li va funcionar molt bé a Catalunya, l'eslògan "Si tu no vas, ells vénen”. Mentre els posicionaments de la dreta radical inspirada per Aznar des de la FAES han estat abandonats (jo crec que temporalment), el moviment cap a la moderació del PP ja no espanta als nacionalistes per el fet de coincidir en votacions amb els Populars.
Per tant, el PSOE ja no pot actuar com si tingués majoria absoluta, picotejan amb uns i demà fent el mateix amb els altres. El marge de maniobra per a anar de flor en flor ja s'ha esgotat.
Hi ha grans errors comesos en la legislatura anterior que ara tenen possibilitat de corregir-se amb negociacions i pactes. La Llei de dependència és un d'aquests grans errors a l'hora de gestionar el seu desplegament pressupostari.
Ara és un bon moment per a veure com es mouen nacionalistes, populars i socialistes. En funció del que siguin capaces de fer, serem capaces de creure'ls.
Lo Bep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada