És ben cert que per a conèixer el límit de imbecilitats que poden arribar a dir-se per part d'una classe política mediocre, hauria'm debuscar en el llibre dels récords per a superar marques realment insospitades.Tenim uns afeccionats a la política, que estan exercint de polítics professionals altament remunerats. Això no seria dolent si després, el seu nivell de professionalitat estigués a l'alçada per a donar solució als problemes que la nostra societat té.
És evident que aquesta època de sequera que estem patint, no ha vingut de la nit al dia. Ha donat el temps i els símptomes necessaris perquè haguéssim pogut preveure mesures d'actuació, que permetessin no haver de prendre decisions amb sobresalts i tensions innecessàries.
El dret a l'accés d'aigua de boca per a 5 milions de persones de l'àrea metropolitana de Barcelona, és del tot innegable i a més necessita d'una implicació solidària de tot el territori.
Però el dret d'uns milers de persones que fa més de tres anys que sofreixen restriccions d'aigua de boca als pobles de la Segarra i les Garrigues, havent d'aprovisionar-los d’aigua amb camions cisterna. També exigiria durant aquests tres anys una actuació digna d'un país solidari amb el seu territori.
Ara estem en un terreny perfectament abonat perquè aquests polítics mediocres facin el que més els agrada, utilitzar una demagògia barata per a opinar i parlar del que els interessa, sense tenir ni puta idea de com promoure una política de la gestió de l'aigua coherent i eficaç.
Primer va ser la ministra en funcions de Medi ambient i després la número dos de l'Executiu, Teresa Fernández de la Vega, les quals van desautoritzar el transvasament d'aigua del Segre a Barcelona i ahir va ser, finalment, el president del Govern.
Rodríguez Zapatero va expressar un no contundent a la proposta del Govern tripartitt que defensa el conseller de Medi ambient, Francesc Baltasar.
Amb la qual cosa, es demostra la falta d'experiència en la gestió de govern d'un Conseller com Francesc Baltasar, que sense encomanar-se ni a Déu ni a sa mare, es va inventar un transvasament en un riu en el que ell no tenia competències ni pintava res.
Finalment Zapatero va negar, tal com si va dir Baltasar, que la proposta era coneguda pel govern des de novembre i que el PSOE havia recomanat no fer-la pública fins a després del procés electoral. Aquesta situació em deixa totalment perplex. És que Baltasar no sap que està en un govern amb una coalició amb el mateix partit que Rodríguez Zapatero?.... Quins collons!!!
D'altra banda a Lleida, representants d'Esquerra Republicana de Catalunya, han assenyalat que no és incompatible oposar-se al transvasament des de la Càmera catalana i formar part de l'Executiu català. Sembla que Esquerra Republicana de Catalunya encara no s'ha recuperat de la seva esquizofrènia política. Estem en un govern o no estem en ell.
En canvi els de Convergència i Unió, estan obstinats a portar l'aigua de França com única solució. Sense proposar cap política de gestió de l'aigua que pogués fer-nos tenir alguna esperança de futur.
Per la seva banda UGT de Catalunya dóna suport el transvasament, d'acord amb el Partits Socialista de Catalunya, però amb el rebuig de la cúpula a Lleida.
En canvi ICV del Pirineus avala a Baltasar, corrent el risc de quedar-se en pilota picada a les pròximes eleccions en el seu territori.
Pel que fa als sindicats d'agricultors: els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), sindicat pròxim a Convergència i Unió, convoca una manifestació. En canvi la Unió de Pagesos, sindicat pròxim al Partit Socialista de Catalunya, no la secunda.
I la meva pregunta és: Algú té intenció d'aplicar propostes dirigides a solucionar els problemes de la població a tot el territori de Catalunya? Si no és així, que pleguin tots.
Lo Bep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada