Arxiu del blog

dilluns, 31 de març de 2008

La transparència de les ONG davant la societat: cal comunicar per a ser transparents.

La influència que les entitats sense afany de lucre estem tenint en la nostra societat, és cada vegada més gran. Aquest tipus d'entitats, estem obtenint aquesta credibilitat gràcies a les nostres propostes de models alternatius de societat, per avançar propostes innovadores, per protegir la qualitat de vida, per fomentar constantment un debat social, però per sobre de tot per suplir manques socials que els estats i les diferents administracions públiques, són incapaces d'abordar. En aquest sentit, estem actuant com una espècie de termòmetre social que mesura l'oportunitat o inoportunitat de les polítiques portades a terme pels governs.

Les nostres entitats han hagut de suplir mancances que diferents col·lectius de la nostra societat estan tenint, exposant-se de forma definitiva a una exclusió social.

Aquesta cobertura de suports cap a les persones més desfavorides, les entitats l'hem hagut de portar a terme exercint una política de catalitzador de recursos a diferents nivells:

En primer lloc dinamitzant recursos humans a través de la gestió del voluntariat. Sense el qual no hauria estat possible desenvolupar molts dels seus programes d'atenció directa.

En segon lloc fent de plataforma de captació de recursos econòmics de diferents fonts de finançament. Això ha permès reunir capital que venia de la iniciativa privada, amb capital de diferents administracions públiques. Sense aquesta activitat no s’haurien pogut generar aquestes sinergies dels diferents interlocutors socials.

En tercer lloc ha permès el disseny d'estratègies sectorials dirigides a la generació de polítiques socials encaminades a l'equiparació d'oportunitats.

No obstant això, aquest lideratge de confiança i credibilitat s'està perdent a causa de la falta de transparència del sector. Els casos de corrupció, estafes, lluita de poder, fraus, mala gestió i crisi que s'han produït durant els últims anys —Associació Espanyola Contra el Càncer (1998), Comitè Espanyol de laUNICEF (2003) o Gescartera (2004)—, i que han tornat a aparèixer en els últims mesos en organitzacions com ANESVAD i INTERVIDA, estan evidenciat la falta de transparència del sector no lucratiu. Aquest fet està provocant que la confiança dels ciutadans en les ONG estigui baixan progressivament, i que la percepció i imatge pública estigui deteriorada, generi estereotips, falses idees i desconeixement.

A Espanya, la imatge del sector no lucratiu fluctua entre un alt nivell de confiança, davant de la resta d'institucions, i el desconeixement sobre la gestió dels fins que realitzen. Entre el seu poder i influència per a pressionar quan es prenen decisions polítiques i legislatives, i els estereotips i idees esbiaixades que desfiguren les seves actuacions. Entre el reconeixement públic de la seva tasca i la seva falta d'eficiència, eficàcia i qualitat en el desenvolupament dels seus projectes. Entre el compromís solidari manifest del sector i l'aparició de notícies relacionades amb abusos, conflictes, i crisis puntuals que apareixen en els mitjans, que són objecte de notícia per ser l'excepció i que perjudiquen al sector en el seu conjunt.

Les ONG juguem cada dia en la corda fluixa de la confiança i la legitimitat de la societat. Aquesta corda fluixa pot ser més estable si la confiança i la legitimitat estan fundades en els pilars d'un treball diari eficient, ètic i una comunicació per a la transparència.

És en aquest sentit que és necessari lluitar per aquests ideals d'equitat social. Si aquests desapareguessin ens veuríem obligats a acceptar la derrota de l'esforç del ésser humà.

Lo Bep.