Arxiu del blog

diumenge, 9 de desembre de 2007

Els mitjans de comunicació en una societat inclusiva.

El paper que els mitjans de comunicació tenen, a l’hora de crear opinió en la nostra societat, resulta del tot estratègic per a fer una previsió del que el ciutadà del carrer exigirà en el futur als seus mandataris.

Per tant, per al col·lectiu de persones amb discapacitat resulta estratègicament clau tenir la col·laboració del sector dels professionals de la comunicació, per a poder transmetre a la societat una imatge inclusiva centrada en les capacitats de les persones i no en les mancances.

La nostra classe política i per tant els nostres governants, estan acostumats que els problemes socials, mentre no apareguin en els mitjans de comunicació, no són prou rellevants com per a alterar les partides pressupostàries en la inversió anual prevista.

La prova la tenim que qualsevol responsable governamental, que en algun moment el Diari SEGRE el pública en l'Ascensor a Baix, automàticament es posa les piles i comença a treballar de manera intensa per a solucionar el problema denunciat.

Amb aquest senzill exemple, podem veure que els periodistes poden ser els socis dels col·lectius en risc d’exclusió social a l’hora de posar determinats temes en l’agenda de govern de la nostra classe política. Això sí, tenint sempre en compte el context social en el que als periodistes els hi toca exercir la professió.

Així doncs, és possible un treball actiu de conscienciació de la comunitat perquè desapareguin els mites que històricament han afavorit les actituds discriminatòries cap a col·lectius exclosos socialment. Si ens referim a les persones amb discapacitat, suposem un 10% de la població en el nostre país.

Per poder assolir aquests objectius, és necessari emprar un to informatiu, objectiu i imparcial, que s’allunyi del dramatisme i que aporti serietat i credibilitat a la notícia, sense recórrer al drama que fàcilment pot desembocar en un caire morbós.
Si hem de potenciar una imatge integradora als mitjans de comunicació de les persones amb discapacitat, els professionals de la comunicació juntament amb les organitzacions representatives del nostre col·lectiu, hauríem de treballar conjuntament per a aconseguir canviar alguns estereotips arrelat a la nostra societat com:
  • Abordar únicament la discapacitat des de l’àmbit socio-sanitari, obviant tots els altres matisos que el tractament d’aquestes notícies hauria de tenir.
  • Escàs interès a buscar, com nucli de la notícia, a les persones amb discapacitat. Se sol partir d’esdeveniments organitzats per entitats interessades en la causa o de l’agenda d’organismes oficials per a fer una cobertura.
  • Considerar a la persona amb discapacitat heroi o com víctima. És convenient centrar-nos en les potencialitats de les persones amb discapacitat i descobrir altres matisos diferents al de l’heroisme o el del victimisme. Cal buscar l’essència de la notícia en la persona no en la seva condició.
  • No contrastar les notícies amb fonts que aportin opinions divergents. Quan es tracta de publicar notícies en els quals el protagonista és una persona amb discapacitat, no se sol posar en dubte el fons de la mateixa. Amb això no s’aconsegueix donar una major profunditat de debat i és cau en el subjectivisme.

D’aquesta manera, quan es reflecteix en els mitjans de comunicació una informació sobre el món de la discapacitat, és fàcil trobar una descripció profusa de la problemàtica a la qual s’al·ludeix. No és, no obstant això, tan habitual trobar una proporcionada al·lusió a les possibles solucions per a abordar el problema.

Per tan, tant els professionals de la informació com les organitzacions representatives de les persones amb discapacitat, hem d’aspirar a assolir l’objectiu de fer de la discapacitat un tema transversal, que pugui estar present en totes les seccions dels mitjans de comunicació. Fer que la discapacitat sigui una condició o matís de qualsevol tipus d’informació i no només d’espais especialitzats en fer-la protagonista.

D’aquesta manera podrem fer que els mitjans de comunicació incloguin, i no per a parlar de temes relacionats amb la discapacitat, a persones amb discapacitat entre els seus personatges habituals (periodistes, tertulians, actors i altres professionals) per a consolidar, predicant amb l’exemple, aquest principi de normalització social.

Lo Josep.