L'eina del nazisme com a estratègia per al Partit Popular.

El Partit Popular ha començat una nova estratègia de defensa en els seus avatars polítics. Després de l'èxit electoral i social que ha obtingut amb l'estratègia de qualificar d'etarres, a qualsevol col·lectiu que s'oposés als excessos que, dia si i dia també, està duent a terme el govern espanyol.

 Qualsevol discrepància amb les accions del govern, ha estat qualificada sistemàticament com a simpatitzants amb posicions properes a la banda terrorista ETA. Qualsevol tipus de lligam era vàlid per arribar a la conclusió que ETA estava darrere de col•lectius en defensa de la Dació en pagament, col·lectius d'indignats o posicionaments de l'esquerra abertzale democràtica.

 Ara sembla que aquestes referències a ETA estan començant a quedar ridícules i tronades, en no poder disposar d'arguments consistents sobre els quals edificar aquestes acusacions. La nova línia que han ideat les ments pensants del Partit Popular, és la d'acusar a tot Déu de tenir conductes pròpies del nazisme.

Hem pogut veure com la número dos del Partit Popular, i secretària general, María Dolores de Cospedal, en declaracions al diari ABC, ha qualificat de «nazisme pur» els escraches dels que estan sent objecte diversos membres del seu partit i ha assegurat que responen a un «esperit totalitari i sectari» que recorda l'Espanya dels anys 30. Oblidant-se d’una forma deliberada que els ciutadans menyspreen els polítics a Espanya i criden a les portes perquè estan indignats i cabrejats, perquè són conscients que el saqueig immoral dels fons públics ha portat el país a la ruïna. També hauria de reflexionar sobre qui és mes nazi si el que es manifesta als carrers i a les portes de les llars contra l'abús del poder o un poder que exhaureix, saqueja, enganya, arruïna i governa de manera injusta i perjudicial.

Amb aquestes declaracions, intentar obviar que els polítics que pateixen els crits ciutadans són els que han permès el saqueig o saquejat directament les caixes d'estalvi i han estafat centenars de milers de ciutadans amb l'engany de les participacions preferents, mentre donaven suport als bancs en la seva brutal política de desnonaments, basada en lleis que la Justícia Europea ha qualificat d'injustes. Hi ha gent que s'ha suïcidat i que s'ha cremat a l'estil bonze aclaparat per la injustícia que emana del poder dels polítics. Això sí! Després resulta que els que són nazis són els ciutadans que es revelen!

 L'estratègia de la utilització del nazisme, continua amb intents de desprestigi del nacionalisme català, en fer des de Telemadrid una vinculació explícita, de les tendències polítiques i d'adoctrinament que el nazisme va establir en el seu moment, amb la utilització del llenguatge que el nacionalisme català pogués fer segons la televisió pública del Partit Popular.

 La cirereta de tot aquest pastís, l'ha posat la delegada del Govern central a Catalunya, María dels Llanos de Luna al homenatjar la Division Azul en un acte celebrat el passat dissabte 11 de maig. La dirigent va lliurar un diploma a la Germandat de Combatents de la Division Azul durant l'homenatge a la Guàrdia Civil al seu 169 aniversari, que va tenir lloc a la caserna de Sant Andreu de la Barca.

Algú va dir allò de que "pels seus fets els coneixereu". Doncs res més clars i contundent que la imatge en què s'aprecia com la delegada lliura el guardó a un membre d'aquesta organització de veterans que defensa preservar la memòria dels excombatents falangistes que es van allistar en l'exèrcit nazi per lluitar contra la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial.

Aquest és el partit que dirigeix el govern d'Espanya. Un partit al qual no li importa coquetejar amb el feixisme radical, condecorant públicament persones i organitzacions que no han mostrat cap respecte per l'avanç democràtic.

Aquesta és una prova més que la tan aclamada transició espanyola es va tancar en fals. Queden molts capítols per escriure dels excessos i crims feixistes, que han quedat impunes per protegir una oligarquia militar i civil que amb el Partit Popular en el poder es vanta d'haver sortit neta de pols.

L'existència del Lapao internacionalitza el català.

Els catalans tenim tendència a mirar-nos massa el melic i algunes vegades no som prou agraïts amb els nostres veïns espanyols. Aquest és el cas que ha succeït amb l'aparició del Lapao com a Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental.

 El Partit Popular ha actuat a Aragó de la mateixa manera com, en el seu moment, van actuar els pobles indígenes d'Amèrica del Sud que van voler independitzar-se d'una Espanya caduca, que només els contemplava com a font de riquesa per a les arques hispanes. En aquella època s'independitzen països com Mèxic que automàticament van passar a parlar en mexicà o Argentina no va trigar a parlar la seva pròpia llengua, l'argentí.

 D'aquesta manera va ser com l'espanyol es va internacionalitzar sent el bressol de llengües nacionalitzades a mercè dels designis polítics de cada moment. Doncs bé, ara és el que està succeint amb el Lapao, que el Partit Popular s'entesta a diferenciar del català, com ja ho va fer en el seu moment amb el valencià o el balear. Doncs sí senyors del Partit Popular, el català té al valencià o al Lapao, el que l'espanyol té a l'argentí o al mexicà.

 Arribats a aquest punt, només vull recordar el que diu la sacrosanta Constitució Espanyola. Si! aquesta mateixa que serveix per prohibir que el Parlament de Catalunya s'expressi de forma democràtica, o que l'Estatut català no pugui dir que Catalunya és una nació. Aquesta mateixa Constitució diu que Espanya té quatre llengües, el castellà i tres que són oficials en els seus territoris d'origen com el català, el basc o el gallec. Segons aquesta mateixa Constitució l'espanyol no existeix com a tal llengua i només es considera el castellà (llengua pròpia de Castella) com la llengua imposada a tot el territori de l'estat espanyol, com un clar intent d'unificació d'una cultura artificial i creada expressament amb la mentalitat de l'Espanya "Una, Grande y Libre".

 Realment tot aquest gran despropòsit apunta a ser la diana perfecta per a moltes bromes, sobretot tenint en compte les circumstàncies que han propiciat l'aparició del Lapao. Però a mi em preocupa que persones com Josep Antoni Duran i Lleida (originari del territori Lapao) digui que l'aparició d'aquesta llengua li permetrà afegir un idioma més al seu currículum. Tampoc són molt esperançadores les paraules que han transmès des del mateix Partit Socialista de Catalunya, en què es diu que "no obeeix a la realitat". En el meu cas, l'única realitat que sóc capaç de veure és que les persones catalanoparlants de la franja, han perdut totes les possibilitats de defensar el seu dret a parlar català.

 En definitiva, aquesta nova normativa tindrà més efectes que un simple canvi de nom, ja que incidirà sobre els topònims i noms oficials del territori, que a partir d'ara ja no podran escriure’s en català. D'altra banda, també preveu la creació de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua i paral•lelament també reconeix el dret a rebre l'ensenyament de les llengües pròpies en les seves zones d'ús històric. Per cert, a partir d'ara l'aprenentatge del català es considera voluntari, i es garantirà mitjançant una fórmula arbitrària que designarà quins centres públics podran fer-ho.

 Tot plegat és un autèntic esperpent que serveix per avivar el debat lingüista i que, mentrestant, no es parli tant de la crisi i de les retallades socials que el Partit Popular farà.
 

L'atenció a la dependència i la poca vergonya del Partit Popular.

Quan va néixer l'anomenada Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència de mans del Zapatero, molts ja ens vam posicionar públicament dient que era una llei d'aparador perquè havia nascut sense un pressupost adjudicat.

 Tot i així, aquesta llei va comportar un pegat per solucionar molts problemes d'atenció a persones amb alts nivells de dependència, que implicaven la dedicació exclusiva de cuidadors no professionals de l'àmbit familiar. Per tant, aquestes engrunes ajudaven a l'economia familiar i sobretot a donar un cert respir econòmic a persones que no podien treballar per haver de tenir cura d'un familiar dependent.

 Hem vist com el govern del Partit Popular s'ha tret la careta i ens mostra la cara més autèntic de la dreta cavernària espanyola. Emparant-se en els requeriments de Brussel•les, es van atrevir a indultar els delinqüents que van evadir diners a l'estranger, premiant-los amb la legalització dels diners evadits i més recentment de les propietats adquirides fora del país. Tampoc els va tremolar el pols quan van haver de pagar amb diners públics els excessos de la banca espanyola, cobrint els forats generats per una mala gestió en el finançament de la construcció.

 Ara el govern ha fet públic en el Programa Nacional de Reformes 2013, publicat a la seva pàgina web, una gran "tisorada" a la llei de dependència. La qual ja va retallar fa escassos mesos reduint les prestacions i augmentant les quantitats a pagar pels usuaris amb els nivells d'atenció a la dependència més elevats. Ara tornen a la càrrega i amenacen amb augmentar un 5% les quantitats que hauran cofinançar els usuaris i es fixen com a objectiu retallar 1108 milions d'euros en les polítiques delicades a l'atenció a la dependència.

Davant aquestes expectatives de polítiques socials retallades, l'observatori de la Dependència calcula que 15.000 cuidadors perdran el seu lloc de treball. El pla ja estableix l'aprovació de dos decrets llei que suposaran 500 milions de retallada.

 Com podem veure, el govern del Partit Popular ens ha mostrat el seu veritable rostre i ideologia cap als que considera improductius i no mereixedors de ser considerats persones amb el dret de portar una vida digna.

Aquesta és l'última canallada d'un govern covard i que està immers en tot un procés de corrupció i putrefacció interna, que el fa totalment vulnerable a les voluntats d'una oligarquia dominant a Espanya al llarg dels dos últims segles. La seva covardia arriba fins al punt que no han estat capaços d'anunciar les retallades en roda de premsa, una decisió tan vil i retrògrada, demostrant un profund menyspreu a la dignitat humana, tenint en compte que un percentatge altíssim dels dependents pateixen situacions i malalties tan extremes que viuen sense plans de futur.

 Amb tot aquest panorama, podem veure com aquest escanyament econòmic manté el sistema completament aturat, sense que es cobreixin amb altres beneficiaris les places que van quedant vacants, ni es donin nous ajuts. Milers de persones en situacions precàries esperen la seva prestació i els que la tenen l'han vist reduïda o han d'aportar més diners de la seva butxaca per estar, per exemple, en un geriàtric. Així que “l'estalvi" que el Govern ven a Brussel•les en el Programa Nacional de Reformes 2013, està posant les coses molt difícils a les persones més vulnerables. Davant d'aquest panorama només tenimun camí... Sortim al carrer i fem-nos visibles a totes les seus del Partit Popular!