Arxiu del blog

diumenge, 12 de maig de 2013

L'existència del Lapao internacionalitza el català.

Els catalans tenim tendència a mirar-nos massa el melic i algunes vegades no som prou agraïts amb els nostres veïns espanyols. Aquest és el cas que ha succeït amb l'aparició del Lapao com a Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental.

 El Partit Popular ha actuat a Aragó de la mateixa manera com, en el seu moment, van actuar els pobles indígenes d'Amèrica del Sud que van voler independitzar-se d'una Espanya caduca, que només els contemplava com a font de riquesa per a les arques hispanes. En aquella època s'independitzen països com Mèxic que automàticament van passar a parlar en mexicà o Argentina no va trigar a parlar la seva pròpia llengua, l'argentí.

 D'aquesta manera va ser com l'espanyol es va internacionalitzar sent el bressol de llengües nacionalitzades a mercè dels designis polítics de cada moment. Doncs bé, ara és el que està succeint amb el Lapao, que el Partit Popular s'entesta a diferenciar del català, com ja ho va fer en el seu moment amb el valencià o el balear. Doncs sí senyors del Partit Popular, el català té al valencià o al Lapao, el que l'espanyol té a l'argentí o al mexicà.

 Arribats a aquest punt, només vull recordar el que diu la sacrosanta Constitució Espanyola. Si! aquesta mateixa que serveix per prohibir que el Parlament de Catalunya s'expressi de forma democràtica, o que l'Estatut català no pugui dir que Catalunya és una nació. Aquesta mateixa Constitució diu que Espanya té quatre llengües, el castellà i tres que són oficials en els seus territoris d'origen com el català, el basc o el gallec. Segons aquesta mateixa Constitució l'espanyol no existeix com a tal llengua i només es considera el castellà (llengua pròpia de Castella) com la llengua imposada a tot el territori de l'estat espanyol, com un clar intent d'unificació d'una cultura artificial i creada expressament amb la mentalitat de l'Espanya "Una, Grande y Libre".

 Realment tot aquest gran despropòsit apunta a ser la diana perfecta per a moltes bromes, sobretot tenint en compte les circumstàncies que han propiciat l'aparició del Lapao. Però a mi em preocupa que persones com Josep Antoni Duran i Lleida (originari del territori Lapao) digui que l'aparició d'aquesta llengua li permetrà afegir un idioma més al seu currículum. Tampoc són molt esperançadores les paraules que han transmès des del mateix Partit Socialista de Catalunya, en què es diu que "no obeeix a la realitat". En el meu cas, l'única realitat que sóc capaç de veure és que les persones catalanoparlants de la franja, han perdut totes les possibilitats de defensar el seu dret a parlar català.

 En definitiva, aquesta nova normativa tindrà més efectes que un simple canvi de nom, ja que incidirà sobre els topònims i noms oficials del territori, que a partir d'ara ja no podran escriure’s en català. D'altra banda, també preveu la creació de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua i paral•lelament també reconeix el dret a rebre l'ensenyament de les llengües pròpies en les seves zones d'ús històric. Per cert, a partir d'ara l'aprenentatge del català es considera voluntari, i es garantirà mitjançant una fórmula arbitrària que designarà quins centres públics podran fer-ho.

 Tot plegat és un autèntic esperpent que serveix per avivar el debat lingüista i que, mentrestant, no es parli tant de la crisi i de les retallades socials que el Partit Popular farà.