Aquest cap de setmana he tingut l'oportunitat de conèixer de prop i per dins tot el que es cou en un dels més grans espectacles televisius que es pot contemplar avui en dia. Es tracta del campionat del món de la Fórmula 1, en què conviuen milers de milions d'euros per satisfer les necessitats de la televisió que, al cap ia la fi, és qui paga.
En la meva opinió no considero que aquest tipus de carreres es puguin classificar com a esport. Per a mi un esport és aquell tipus d'activitat física en la qual la preparació, les condicions físiques, l'habilitat i la sort arriben a determinar qui pot ser un campió en alguna especialitat. En canvi, a la Formula 1, el més important és poder disposar del millor cotxe i de la millor mecànica per conquerir els campionats mundials. En resum es tracta d'un tipus de campionat en el qual la capacitat econòmica de cada equip, determina les possibilitats que té per optar a guanyar un campionat.
És per això que en aquest espectacle no té res a veure amb l'esperit de l'esport. Aquí els interessos econòmics estan per sobre de qualsevol plantejament esportiu. Perquè per què un pilot pugui aspirar a conduir un vehicle d'aquest circ mediàtic, necessita estar recolzat per una bona quantitat d'espònsors disposats a patrocinar el projecte esportiu de l'equip. En resum la escuderies trien als pilots en funció del pa que porten sota el braç, si no hi ha pa no hi ha volant.
Doncs bé, aquest circ va fer els últims entrenaments de la pretemporada aquesta setmana passada a Barcelona i vaig poder visitar els interiors de tot aquest espectacle consumista i manipulat. Com tot bon circ aquest viatja amb tots els seus especialistes, com: malabaristes, equilibristes, animals i pallassos. I cada un d'ells desenvolupen la seva funció tal com està previst en el guió.
Com és lògic, els aficionats que circulaven per l'interior del padok anaven a la caça del autògraf o de la foto amb els gladiadors de l'espectacle. I també en aquest punt és quan vaig poder diferenciar els tipus de persones que hi ha darrera del casc que porten per a aquest espectacle circense. Per analitzar a fons aquests subjectes em centraré en l'actitud que han tingut cap al públic:
Primer ens trobem amb el malabarista de Jaume Alguersuari. I dic malabarista perquè amb un pressupost i una mecànica de segona fila, està aconseguint uns resultats dignes dels millors pressupostos de la graella de sortida. Aquest jove pilot català es va mostrar amable amb tots els seus admiradors i especialment amb els més joves amb els quals va compartir fotografies, autògrafs i tot el que li van demanar. Probablement es pugui atribuir a la seva joventut però diu molt de la seva personalitat la capacitat de connectar amb el públic que paga les entrades als circuits i veu l'espectacle per la televisió. 
Després ens trobem una de les grans revelacions del passat campionat, com l'alemany Sebastian Vettel que va ser el campió del món 2010, demostrant una gran capacitat de pilotatge i de mestratge tot i la seva joventut. Aquest equilibrista del circ va saber treure el seu millor partit en l'última carrera, i sent un espectacle de conducció, destacant del seu company d'equip i del màxim rival de Ferrari. Va ser amable amb tothom i sobre tot molt proper.
Poc després ens trobem un altre dels especialistes del circ com és la bèstia alemanya del Michael Schumacher. I dic bèstia, per que un tipus com ell, que ha estat capaç de guanyar set campionats del món amb diferents marques i equips, pot arribar a considerar-se com un dels millors pilots de la història de l'automobilisme. Doncs bé aquest senyor va compartir fotografies i autògrafs amb tota la canalla i admiradors que li van demanar la seva atenció. 
I per finalitzar aquest circ ens trobem amb el pallasso de l'espectacle. Em refereixo al pilot espanyol Fernando Alonso que es va mostrar mal educat amb tots els seus fans i a més va demostrar les seves males maneres, empenyent a tota la gent que es posava davant seu per a l'anar directe cap al menjador. Realment en l'únic que destaca aquest personatge és que figura a la capçalera de la llista de pilots que cobren més de tot el circ. Aquest representant de l'espanyolisme xulesc i altiu té molt a aprendre dels joves que estan en el cim de l'automobilisme mundial. Personalment li desitjo que no guanyi ni en els entrenaments per la seva falta de senzillesa i per la seva poca capacitat de tracte amb les persones.
