A la memòria de la Maria José Vázquez.

El moviment associatiu de les persones amb discapacitat física sempre ha estat ple de sobresalts en el millor dels casos, indicatiu d'un flux d'iniciatives encaminades a salvar-nos de ves a saber que, o ha estat una bassa d'oli que ha denotat l'existència de líders aferrats, anys i panys, als seus càrrecs.

La María José ha estat una líder que ha pujat des dels moviments de base, lluitant en el cos a cos amb les administracions públiques, però també exigint rigor i compromís al nostre col•lectiu. Poques persones han aconseguit aglutinar un consens més gran que el de la presidenta d'ECOM.

Ens movem en un sector en què hi ha moltes entitats amb petits cabdills que pretenen representar la humanitat sencera. Però aquesta representativitat no es compra ni es ven, aquesta representativitat senzillament es guanya estant al costat de les persones que et necessiten i la Maria José Vázquez ha sabut guanyar-se la confiança de tot el sector de la discapacitat, escoltant les necessitats de les persones i de les entitats, sense donar lliçons magistrals a ningú, aprenent sempre posant-se al lloc dels que no han tingut oportunitats.

Molts hem estat els privilegiats de treballar al seu costat, contagiant-nos de la seva energia positiva i de la seva crítica i esperançadora mirada cap a la societat. La seva capacitat de treball només es veia superada per la seva honestedat envers els seus. Una honestedat basada en el respecte cap a les persones i en el rigor en la gestió dels recursos, en definitiva una honestedat amarada de la senzillesa que només les grans persones com la Maria José són capaces de tenir.

La Maria José ens ha deixat. Però ens ha regalat un llegat inestimable, com és la seva actitud davant la vida i la seva lluita sense fi per les seves conviccions. Ens ha lliurat una vida intensa dedicada a lluitar pels seus coixos, com a ella li agradava dir, una vida en què ens ha marcat un camí a seguir i del qual tots ens reconeixem hereus. El nostre compromís a partir d'ara no pot ser altre que el de fer que continuï bategant l'esperit de la María José Vázquez Arias. Presidenta d'ECOM.






Josep Giralt i Lladanosa.
Vicepresident d’ECOM.

Vivim en una societat on la principal crisi està en els seus propis valors.

En aquest període de la vida en què s'està parlant d'una crisi globalitzada a nivell econòmic, en aquest país hem de parlar també d'una crisi de valors, d'una crisi d'ètica, de moral, de la forma en què s'està fent política, de l'administració de justícia totalment ineficaç, de l'estancament en el poder de persones deshonestes, hipòcrites i allunyades dels problemes reals de la societat i del sentiment majoritari dels ciutadans.

Vivim en una societat en la qual es continuen valorant en excés aspectes com: el poder, l'ostentació, la riquesa i l'èxit social. Altrament, valorscom: la compassió, la llibertat, la humilitat, la generositat, la justícia, la pau, la tolerància, l'honestedat, la lleialtat, el respecte i la confiança ja no són les qualitats que caracteritzen els ciutadans al món. És urgent que hi hagi un canvi perquè mentre no resolguem la nostra crisi de valors individual i les nostres accions siguin congruents, seguirem vivint en un món on és el mateix ser dret que traïdor, ignorant o savi, generós o estafador, bo o dolent.

Estem veient atacs de corrupció i mala gestió, que comencen a escalfar la campanya electoral per les properes eleccions a Catalunya. Això que hauríem d'entendre com un mer forcejament polític per veure qui marca més paquet, està deteriorant profundament el nostre sistema democràtic. Els ciutadans estem cada vegada més farts de veure a uns polítics sense propostes clares per treure'ns de la situació econòmica en què vivim. Bàsicament els coneixem pel nivell d'imputació en què "suposadament" se'ls s'involucra en determinats escàndols. Sembla com si el que hagués de sortir elegit com a nou President de la Generalitat, sigui el que menys brut estigui en tot aquest fangar.

Tinc la sensació que hem de votar el que menys merda porti a sobre, no al que es comprometi a portar el millor llibre de ruta per sortir del túnel en què estem fotuts.

Crec realment que una societat basada en individus amb valors és la clau per a una convivència més sana. Les lleis civils no són suficients. S'hi estableix només l'elemental per assegurar una convivència mitjanament decent, però no n'hi ha prou amb només "complir la llei". Els valors van molt més enllà de complir el reglament de trànsit, van a l'arrel de les coses. Podem cometre l'error de dir que coneixem i vivim els Valors, pensant que "som bons" de forma elemental: "si no robo, llavors sóc honest".

La societat exigeix un comportament digne en tots els que participen d'ella, però penso que cada persona es converteix en un promotor de Valors, per la manera en què viu i es condueix. El primer que hem de fer per conèixer els valors, és desenvolupar la nostra capacitat d'observació, atenent primerament a tot el que es fa a la nostra persona: hàbits, actituds, modals i la forma en què ens relacionem amb les altres persones, distingint amb claredat les actituds positives i negatives que tenim.

Tinc molt clar que hem de evolucionar cap a un nou concepte de ciutadania, en el qual ens centrem en l'accés a la cultura i al coneixement, com un autèntic factor que faciliti una plena igualtat, poder reconèixer en l'honradesa un dels valors inexcusables per aspirar a una acció política. Com va dir Ciceró: "La honradesa és sempre digna d'elogi, encara que no t’aporti cap utilitat, ni recompensa, ni profit".