De la banca ètica a l'estètica bancària.

Comencen a aparèixer al nostre país, noves formes de gestió dels recursos econòmics que incorporen uns principis ètics sobre com posar en pràctica la idea d'un banc col·laborador com a punt de trobada entre els estalviadors que comparteixen l'exigència d'una responsable gestió dels seus diners i la iniciativa socio-econòmica que s'inspira en els principis d'un model de desenvolupament humà i social sostenible.

Aquest tipus de model bancari, es proposa gestionar les reserves financeres de famílies, persones i organitzacions, amb ple respecte de la dignitat humana i amb el medi ambient.

Per tant, és dins d'aquest context que la Banca Ètica desenvolupa una funció educativa respecte als estalviadors i als beneficiaris del crèdit, responsabilitzant el primer a conèixer la destinació i la modalitat d'ús dels seus diners i estimulant al segon a desenvolupar amb responsabilitat la seva autonomia i capacitat empresarial.

Per això, l'entorn social en què ens trobem, fa que molts estalviadors comencin a exigir a la seva entitat d'estalvi, alguna cosa més que un percentatge per a la utilització dels seus estalvis. Hem pogut veure com el Banc d'Espanya ha aprovat els plans de recapitalització que han estat presentats per quatre bancs mitjans i nou grups de caixes d'estalvi.

Sembla que ha arribat l'hora de la veritat per elevar els nivells de solvència d'aquestes entitats fins als nous límits exigits per l'autoritat supervisora. El termini per aconseguir-ho finalitza al setembre. Quan s'hagi aconseguit, tot el sistema financer espanyol s'haurà avançat al compliment de les normes internacionals de solvència que hauran de regir en el món d'aquí a dos anys.

Però abans, hem vist com s'han gestionat caixes d'estalvis amb criteris purament polítics. Invertint grans quantitats de diners dels seus clients, en projectes amb una escassa solidesa financera. Especulant amb la confiança dels impostors i invertint en negocis amb escassos valors ètics.

Doncs bé, després de les "grans inversions" realitzades per aquestes llumeneres de l'economia, ara han de recórrer als fons públics (que paguem entre tots), per recapitalitzar-se, acudint al Fons de Regulació Ordenada Bancària (FROB), per demanar inicialment uns 7.700 milions d'euros. Això sí, sense que a ningú se li passi pel cap demanar responsabilitats civils o penals als que van dirigir, amb tanta saviesa, els camins dels nostres estalvis.

Per això la conscienciació sobre l'ètica que han de dur a terme les entitats bancàries, ens porta a considerar l'aparició d'aquest nou model d'entitats financeres, que s'agrupa sota la denominació de Banca Ètica.

Aquesta banca tindrà entre els seus objectius, el desenvolupar un model financer basat en la gestió de les finances èticament orientades. Que ens permetin contemplar "el crèdit" com un dret de les persones per desenvolupar el seu propi model de vida. I tot això amb una gestió que tingui en compte que el benefici obtingut de la possessió i intercanvi de diners, ha de ser conseqüència de l'activitat orientada al bé comú i equitativament distribuït entre els subjectes que intervenen en la realització, oferint una màxima transparència en totes les operacions i afavorint la participació en la presa de decisions de l'empresa, no només als socis, sinó també als estalviadors.

Potser ha arribat el moment que ens comencem a qüestionar com aconsegueixen els bancs i caixes d'estalvi, els diners necessaris per pagar-nos els interessos dels nostres dipòsits bancaris.

Els indultats de la crisi.

El que tenen de bo les vacances, és aquest període de desconnexió de la realitat que intentem fer d'una manera o d’una altra. El dur d'aquesta desconnexió és que quan et reincorporades a l'activitat quotidiana, tornes apreciar que tot està en el punt en què ho havies deixat abans de marxar.

Aquesta és la sensació que he tingut quan al treure el cap pels mitjans de comunicació, i et foten una hòstia que no per ser esperada deixa de sorprendre't.

Ja he reflexionat en alguns apunts anteriors sobre la covardia i la falta de criteri del govern, a l'hora de prendre mesures per lluitar contra el dèficit públic. Començar pels pensionistes i els funcionaris és la forma més senzilla i covarda d'anunciar que venien temps complicats i hem de solidaritzar-nos a estrènyer el cinturó. Ja vaig dir, en el seu moment, que els autèntics culpables de la crisi, que al meu entendre són la banca i el gran capital especulador, sortien impunes de tota aquesta situació.

El govern no es va atrevir ni a pujar els impostos a les rendes més altes, ni a exercir un control més gran sobre les entitats bancàries que han rebut diners públics per no haver de trencar per la seva mala gestió.

Ara el govern comença a recollir els fruits de la seva covardia en aquest àmbit. Ja que en l'últim informe semestral enviat per Caixa Tarragona a la Comisisón Nacional del Mercat de Valors (CNMV), abans de fusionar-se amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa el passat 1 de juliol, mostra un alça de «sous i altres remuneracions anàlogues» dels directius de 407.000 euros, el 43% més que el semestre anterior.

El mateix ha passat amb els directius de Caixa de Catalunya, al capdavant de la qual hi ha el exministre Narcís Serra, que aprofitant el riu regirat també ha decidit a augmentar la seva cotització.

Encara que des de les entitats s'hagin relativitzat les xifres, assegurant que «els sous dels directius no van augmentar ni un cèntim, però efectivament es van produir pujades en les retribucions». En el fons l'únic que es fa és admetre la poca vergonya dels màxims representants d'aquestes institucions i justificar amb arguments pobres i banals la situació generada.

Per disfressar-ho han intentat dissimular aquesta malifeta, entre d'altres argúcies, augmentant les seves retribucions en concepte d'assegurances i primes destinades a complementar la jubilació.

És a dir que en plena crisi i en plena onada de fusions per evitar fallides, i es pugen el sou i les dietes. En aquest país els pocavergonyes no tenen límits. I el govern i el Banc d'Espanya rient-li-los hi les gràcies als bancs i caixes. Així m'agrada! Amb dos collons!

Després per quadrar els balanços serà tan senzill com deixar d'invertir en obres socials, que per cert no generen beneficis, i destinar els diners a augmentar les rendes dels que amb les seves decisions ens han portat al punt on estem ara.

És com si d'alguna manera, el Banc d'Espanya i el govern estiguessin d'acord en tolerar que es premiï la ineptitud dels gestors. Com deia el vell Murphy "com més inútil, més sou".

Per tant, preparem-nos a retallar pensions, allargar jubilacions, a augmentar l'IVA i en definitiva a treballar per mantenir a tots aquests lladregots.