Arxiu del blog

dimecres, 8 d’agost del 2018

L'Àngel Ros i la porta de servei.

Era el 8 de gener de 2004 quan l'Àngel Ros accedia a l'Alcaldia de Lleida de la mà del que ha estat "l’autèntic" alcalde de Lleida, el gran Antoni Siurana, que mesos després li deixaria l'alcaldia en safata, per a prendre possessió com a Conseller d'Agricultura del Govern Maragall.

L'Àngel venia embolicat en paper de cel·lofana, com un gran executiu que havia fet carrera amb un peu en el sector públic com a informàtic a l'Ajuntament de Barcelona de l'època gloriosa socialista, i amb un altre a l'empresa privada ocupant càrrecs d'alta responsabilitat en multinacionals com Coca-Cola.

L’Antoni Siurana sabia el que es feia. Havia configurat una llista electoral amb persones rellevants de la societat lleidatana, com una persona amb discapacitat física, el company i amic Candi Villafañe i un crac de l'àmbit empresarial, però desconegut en l'àmbit polític com era l'Àngel Ros. Ros va tenir una legislatura plàcida seguint a roda el projecte que havia iniciat Antoni Siurana 23 anys enrere.

Dues legislatures seguides obtenint majoria absoluta, el van transformar en un megalòman de manual. Segons expliquen alguns periodistes, aixecava freqüentment el telèfon per a "donar instruccions" per reorientar el rumb de qui estigués despistat. En altres paraules, darrere d'una imatge de persona progressista i amb un cert interès social, s'amagava una ideologia liberal de centre-dreta exercida amb mà militar. Mai oblidaré l'escarni públic al quel va sotmetre a la seva Regidora Marta Camps, quan es va atrevir a aixecar una cantonada petita de la catifa. Senzillament era un avís per a navegants.

L'Àngel Ros és una persona molt intel·ligent, ho sap tothom. Sabia que grans alcaldes havien caigut al no tenir controlat al seu propi partit. Senzillament es va posar a la feina i a la primera relliscada del PSC, va liquidar el Quim Llena com a president local del partit i s’hi va posar ell mateix. Es va assegurar un sobresou entrant com a Diputat en un Parlament on el PSC encara tenia rellevància.

Dins Grup Socialista del Parlament es va alinear amb l'ànima "catalanista" del PSC. Es va convertir en una de les veus que clamaven en la defensa d’un partit molt més arrelat amb Catalunya i la seva gent. Però com que no tenia ni un pèl de ximple, ben aviat es va adonar que per aquest camí tindria menys futur que una pinta en una associació de calbs. I seguint la lògica del Groucho Marx; "Aquests són els seus principis, però si no us agraden en tinc uns altres", i llavors va deixar el càrrec de diputat i va prometre fidelitat a l'ala espanyolista del PSOE català. Quan el partit ja entrava en caiguda lliure, l'Àngel Ros va prendre el comandament per redreçar un rumb que l’ha acabat conduint al buit ideològic, convertint-se en un president del PSC simbòlic i servil a l'estructura de Madrid.

En l'àmbit lleidatà ha jugat molt bé les seves cartes. En totes les llistes electorals que ell ha configurat, s'ha cuidat molt bé de no posar a cap persona que política o intel·lectualment pogués fer-li ombra. Res més fàcil que crear equips de perfil baix i mediocre, perquè ningú tingui temptacions de usurpar-li la poltrona. Així i d'aquesta manera, s'ha deixat portar per la inèrcia del vot socialista fidel de la ciutat de Lleida per fer els seus tripijoc particulars.

Les dues legislatures amb majoria absoluta l'han transformat en una persona que es creu que està tres graons per sobre dels demés, permetent-se tirar de nepotisme i col·locar a familiars directes, com el seu gendre, en càrrecs de confiança sense ruboritzar-se.

La patacada electoral que es va endur el 24 de maig de 2015 en les municipals, el va obligar a deixar-se d’escrúpols i fer un govern municipal de bracet de la ultra dreta espanyola. S'havia quedat sense asos a la màniga per seguir fent jocs de mans. O pactava amb l'esquerra independentista en ple "Procés", o sense escrúpols es deixava fer "l'abraçada de l'ós" per garantir-se la poltrona l'última legislatura i després buscar-se la vida.

De fet ha abandonat el vaixell abans que aquest s'estavelli contra les roques. S'ha garantit un modus vivendi indefinit amb un càrrec amb poca rellevància política, però que li permetrà encara bé la jubilació i una bona agenda de contactes per a futurs "networkings empresarials" en un país que “casualment” és un paradís fiscal.

Això sí, no podia deixar al seu gendre solet en una alcaldia que ja no controlaria. Per tan, s’ho ha arreglat per garantir que el pare dels seus néts pugui continuar vivint de l'erari públic. Així doncs, que la Tere Cunillera va tenir que tragar i nomenar al gendre de l’Àngel Sotsdelegat del “Gobierno” a Lleida.

L'Àngel Ros se n'ha anat de l'Alcaldia de l'ajuntament de Lleida de la mateixa manera que va accedir a ella. Va entrar per la porta falsa amb l'Antoni Siurana i ha sortit per la porta falsa camí de l'ambaixada espanyola a Andorra. Jo em trec el barret, és un autèntic crac.