Arxiu del blog

dimecres, 14 de març del 2018

La llibertat d'expressió com a indicador de qualitat democràtica.

Quan l'Estat espanyol té, en plena ebullició el debat sobre la qualitat democràtica del seu sistema, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) deixa al descobert les misèries d'un poder judicial espanyol sotmès a la voluntat Poder Executiu i de les elits econòmiques del país.

Els fets es remunten a l'any 2007 quan dos joves gironins van expressar les seves opinions polítiques cremant una foto del vell Borbó de cap per avall, per denunciar la seva repulsa a la visita del monarca a la ciutat de Girona. Per aquest fet, l’Enric Stern i el Jaume Roura van ser condemnats per l'Audiència Nacional a 15 mesos de presó, eludible amb una fiança de 2700 €.

Doncs bé, el TEDH ha resolt que "la llibertat d'expressió s'estén a informacions i idees que ofenen, xoquen o molesten" a la classe dirigent. El Tribunal entén que aquestes manifestacions s'emmarquen en el "pluralisme, tolerància i amplitud de mires sense les quals no hi ha societat democràtica".

Espanya ha patit una greu involució democràtica en els últims anys, la prova més fefaent de que el govern d'ultra dreta del Partit Popular, ha portat l'Estat espanyol a una conculcació de drets, és la posada en funcionament l’any 2015 de la Llei Orgànica de protecció de la seguretat ciutadana (coneguda com a Llei Mordassa). En el moment de la seva promulgació, el relator de les Nacions Unides va instar als legisladors espanyols a derogar la llei. I un diari com el New York Times va reflectir que "aquesta llei porta records dels pitjors dies del franquisme". Aquests comentaris no són casuals, ja que els inspiradors d'aquesta llei són els hereus ideològics del totalitarisme més recalcitrant simbolitzat pel dictador assassí Francisco Franco.

Aquesta deriva totalitària de la legislació espanyola es veu en que, la mateixa Llei Mordassa, prohibeix entre altres coses:

Manifestar-se al costat del Congrés o el Senat. Deixant, de forma arbitrària, la decisió de la prohibició en mans de la policia i no d'un jutge.

Fotografiar els cossos i forces de seguretat de l'Estat. Anul·lant d'aquesta manera la possibilitat que els ciutadans puguin registrar els abusos policials i utilitzar-los com a prova contra els agents. Sense aquestes imatges la comunitat internacional no hauria conegut la salvatjada que van cometre a Catalunya l'1-O.

Protestar a les altures. Es pot denunciar a qui escali edificis o monuments sense autorització. Un article fet a mida per prohibir les accions de Greenpeace.

La resistència pacífica i les assegudes. Aquesta normativa atorga a la policia la capacitat de multar als que es neguin a dissoldre reunions i manifestacions en llocs públics un cop ho hagi ordenat la "autoritat competent".

Aturar un desnonament. Un altre article de la llei fet expressament per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Aquesta llei dificulta les accions dels activistes de la PAH, fomentant que la policia sancioni els que impedeixin l'execució d'un desnonament.

En resum, estem veient com a Espanya s'empresona cantants per les seves opinions polítiques, es segresten edicions de llibres i revistes satíriques per qüestionar la salut democràtica de l'actual règim, o s’apallissen àvies per defensar el seu dret a votar. En canvi, d'altra banda, veiem com els mitjans de comunicació d'àmbit espanyol, oculten informacions respecte a la corrupció del Partit Popular o promouen el creixement Ciutadans com a partit que haurà de abanderar els interessos de la ultradreta en el futur. L'establishment espanyol ja té amortitzat al Partit Popular, amb la qual cosa va promoure un partit amb cares noves i vinculat a la consolidació del franquisme ocult en els poders de l'Estat.

Davant aquesta deriva totalitària, el primer indicador de qualitat democràtica que ha de "controlar", és el de la llibertat d'expressió. Un país en què els seus ciutadans no puguin fer públic el seu desacord amb les accions dels diferents poders de l'Estat, és un país malalt que involuciona cap a una dictadura. Això sí, una "dictadura monàrquic parlamentària".