Arxiu del blog

dijous, 2 de novembre de 2017

Ha arribat l'hora de la gent!

Quan vam iniciar el caí cap a la llibertat, teníem definides cadascuna de les fases i dels escenaris en els quals toparíem. Érem conscients de les dificultats que ens posaria un estat embogit, que no ha superat l'assignatura del franquisme, àvid de venjança i amb una voluntat inequívoca de donar un avís per a futurs navegants.

Però la nostra determinació ens ha portat a treure la careta a nivell internacional a la "Transició del 78". Sabíem des del primer moment que els nostres representants polítics anirien a la presó i ells n’han estat sempre plenament conscients. Tot el meu agraïment i reconeixement per la seva enteresa i per la seva determinació.

Ara toca agafar el relleu a tota la ciutadania catalana. Tant els demòcrates que som partidaris d'una República Independent de Catalunya, com els demòcrates que són partidaris de romandre units a Espanya. Ara ja no es tracta de "españoles de bién" o "españoles de mal", ara es tracta de demòcrates o dictadors.

Molts drets fonamentals, com la llibertat d'expressió o el dret a votar, han estat conculcats. Les nostres institucions emanades de les urnes, han estat segrestades per un nacionalisme espanyol identificat al PP, PSOE i Ciutadans.

Així que, la ciutadania catalana ha estat cridada a defensar els nostres drets i llibertats de forma pacífica i assenyada. Ara ens toca sortir al carrer i fer palès el nostre clam amb serenitat i en pau, tal com ens conviden a fer-ho els nostres líders polítics i entitats cíviques.

La gran arma que posen en les nostres mans no és altra que "el pacifisme" entès com aquella doctrina que busca afavorir i estimular totes les condicions perquè la pau sigui un estat i condició permanent de les relacions humanes, tant entre persones, com entre els Estats , nacions i pobles.

És per això, que la millor manera de desarmar la desraó d'un Estat incapaç d'afavorir el diàleg i seduir políticament al seu contrincant, és la constància, la determinació i el somriure com a element de persuasió i arma que posa en evidència l'actitud dictatorial de l'altra part.

Per tant, qui no estigui disposat a assumir la lluita pacífica com el camí a seguir, poc podrà ajudar en la defensa de la dignitat de les nostres institucions. Serà necessària una gran capacitat de resistència i una convicció tenaç, que no defalleixi, davant els innombrables pals a les rodes que l'Estat espanyol anirà propiciant.

L'Estat espanyol s'ha vist obligat, per la Unió Europea, a convocar unes eleccions "autonòmiques" per al proper 21 de desembre per disfressar-se de demòcrates davant la comunitat internacional. Tot i que sóc conscient que molta gent, del sector independentista, les veu com una derrota i una claudicació de les aspiracions sobiranistes de Catalunya, res més lluny de la realitat! Al meu entendre, el 21-D és una eina més en el camí cap a la independència. És una altra possibilitat per a demostrar al món la voluntat sobiranista del nostre país. Amb aquesta convocatòria, l'Estat espanyol s’ha etzibat un tret al peu en tota regla.

Ara ha arribat l'hora del poble català, ens toca anar a les urnes i comptar-nos quants som els uns i quants són els altres. Ara ens toca fer-nos visibles més que mai i implicar-nos en la mobilització popular perquè tothom pugui exercir el seu dret al vot.

Ara ens toca vetllar per un procés electoral just i transparent. Posar la màxima atenció per evitar qualsevol intenció de tupinada per part del govern d'Espanya. El 21-D els independentistes ens juguem el futur per rescabalar un projecte de República Catalana. L'hi devem a les persones que estan empresonades o exiliades. Som-hi tots!