Arxiu del blog

dimarts, 22 d’agost del 2017

L'atemptat de Barcelona era desitjat com a arma contra la independència?

L'atemptat de Barcelona ha posat sobre la taula elements de debat que apunten cap a maniobres de l'Estat espanyol encaminades a frenar l'independentisme. Una ciutadania catalana madura i reflexiva, comença a deixar de creure en les coincidències i es qüestiona el per què succeeixen les coses.

 Poques hores després del sagnant atemptat perpetrat a Barcelona per una cèl·lula terrorista d'Estat Islàmic, les xarxes socials començaven a qüestionar-se si la deixadesa que el Cos dels Mossos d'Esquadra estava patint per part del Govern d'Espanya, era una coincidència o formava part de una estratègia desitjada per desbordar l'actuació del cos policial català i donar arguments als indecisos perquè comencin a fugir d'ideologies independentistes.

 Les principals xarxes socials com Facebook, Twitter, Instagram o LinkedIn (per anomenar les que tenen més nombre de seguidors), van començar a convertir-se en un formiguer de missatges. I com sempre, hi havia una gran majoria que lloaven els sentiments de solidaritat i de fraternitat davant la tragèdia. Altres posaven en dubte el lloc i les dates de l'atemptat.

 La gent del carrer vam començar a buscar informació per tenir referències de primera mà del que estava succeint. Un dels primers fenòmens que vam poder presenciar va ser el de l'autocensura per no difondre imatges escabroses de les víctimes de l'atemptat per respecte a elles mateixes i les seves famílies. En el cas de Twitter es va fer una crida per penjar imatges de felins, tal com va passar després de l'atemptat de Bèlgica el 2015.

 Una de les primeres reflexions que començaven a aparèixer en les xarxes eren sobre si els successos havien estat una casualitat o un desig. Fets constatats com la prohibició de participar al Cos dels Mossos d'Esquadra en organismes de control de la seguretat, en què participen altres policies d’Espanya i que comparteixen informació tant a nivell nacional com internacional, iniciava un debat sobre la idoneïtat del atemptat per tenir l'excusa perfecta i poder iniciar actuacions contundents davant d’una suposada deficient actuació de la policia catalana.

 A hores d’ara ja s'ha confirmat, en diferents mitjans de comunicació digitals i de premsa escrita, que la vicepresidenta del Govern d'Espanya (Soraya Sáez de Santamaría) el mateix dijous dia 17 a la nit es va reunir amb destacats membres del Comitè Federal del PSOE per pujar el nivell d'alerta antiterrorista al nivell màxim de cinc. Això permetria utilitzar a l'exèrcit als carrers, per suposadament prevenir nous atemptats. Però tothom sap que això a Catalunya hauria suposat de facto, el prendre el control dels carrers i del Cos dels Mossos d'Esquadra en vigílies d'un mes de setembre que ha de desembocar en el referèndum del dia 1 d'octubre.

 El que a aquelles hores de la matinada apuntaven les xarxes socials, ho han confirmat a dia d'avui 22 d'agost, les organitzacions majoritàries de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat com l'Associació Unificada dels Guàrdies Civils (AUGC) i el Sindicat Unificat de Policia (SUP), amb una nota de premsa on denuncien la manca de coordinació entre els serveis d'intel·ligència d'aquests cossos policials amb els dels Mossos d'Esquadra. Posant en perill la seguretat dels ciutadans i exigint-li al govern de de Madrid que compleixi amb els acords de cooperació signats entre el Govern d'Espanya i el govern de la Generalitat.

 Que el Govern d'Espanya no li va fer gràcia l’eficàcia  de la policia catalana, ja ho vam poder percebre quan el Rajoy va arribar a Barcelona set hores després de l'atemptat i es va reunir amb totes les policies, a excepció dels Mossos d'Esquadra. En la mateixa línia el ministre de l'interior (Juan Ignacio Zoido) va fer la seva primera compareixença pública 48 hores després de l'atemptat. A més aquesta compareixença va servir perquè poguéssim apreciar lo desinformat que estava, quan va anunciar que "la cèl·lula terrorista havia estat desarticulada". Minuts després els Mossos d'Esquadra comunicaven que la cèl·lula no la donaven per desarticulada i que continuaven buscant el dotzè membre del comando que constava com a fugitiu i que va ser abatut el dilluns 21 d'agost.

 Així doncs, ahir vaig agrair la bona feina feta pel Cos dels Moscos d'Esquadra i avui vull agrair la sinceritat de l'Associació Unificada dels Guàrdies Civils i del Sindicat Unificat de Policia per la nota de premsa conjunta que han emès i per l'últim paràgraf que diu "SUP i AUGC reiteren el seu suport al treball dut a terme pels Mossos, que han arriscat les seves pròpies vides per protegir la dels ciutadans, i per això precisament, es fa més necessària una acció conjunta que no relegui la solvència i el bagatge de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, ignorades en aquesta ocasió en perjudici de la Seguretat Pública ".

 Com es pot observar, les "Clavegueres de l'Estat" continuen funcionant a ple rendiment i la ciutadania catalana cada vegada està més convençuda que "Catalunya no és Espanya".