Arxiu del blog

dilluns, 18 de febrer de 2013

Les clavegueres de l'Estat espanyol.

Espanya s'està desfent com un terrocet de sucre. Vivim a un ritme vertiginós que ens porta a tenir la sensació que deambulem per un Dragon Khan continu, on les emocions i les sorpreses se superen l'una a l'altra d'una manera incessant.

Durant el matí d'avui (dilluns 18 de febrer) s'han reunit a la capital del regne del Rei dels elefants, els màxims responsables de la policia a nivell d'Espanya. I casualment han eludit convidar els representants del cos policial de Catalunya dels Mossos d'Esquadra.

Mai a la vida he cregut en les casualitats i sempre penso que quan una reunió es fa d'una manera determinada, serà perquè hi ha algun interès en què es faci d'aquesta manera. Per això m'ha estranyat molt la celeritat amb què el ministre de l'Interior (Jorge Fernández Díaz), ha convocat tots els màxims responsables dels cossos de seguretat de l'estat espanyol, per aclarir, en teoria, les responsabilitats de l'espionatge que l'agència de detectius "Método 3" ha fet amb personatges de la vida política, jurídica i empresarial de Catalunya.

Tant interès, per part d'aquest ministre, per protegir personatges de la vida pública catalana, ja hem feia pudor. Més venint d'una persona molt vinculada a cercles integristes i radicals de l'Església catòlica espanyola. No podia ser que tot aquest gran sidral tingués com a únic objectiu protegir el dret a la intimitat de polítics, empresaris i algun jutge. I precisament ara quan els polítics estan en els nivells més alts de desprestigi social, només equiparats pels empresaris inductors de la corrupció política.

Per aquest motiu, tota aquesta música d'aquesta gran filtració d'informes, sonava com una gran melodia perquè podia garantir que apareguessin informacions que deixarien amb el cul a l'aire a més d'un partit polític amb pocs escrúpols. Per tant, si bé reconec el dret a la intimitat, després de com estan anant les coses amb escàndols polítics i sobres per sobresous, l'aparició d'aquests informes podia alleujar una mica la ràbia continguda per milions de ciutadans víctimes de tots aquests pocavergonyes.

Reconec el meu escepticisme en què la justícia espanyola actuï d'una manera justa. Per això, en no confiar en la justícia com a mínim confiava en la "justícia del telenotícies". És l'única forma d'avergonyir polítics, banquers, empresaris i reis que es burlen de nosaltres, dia rere dia, manipulant la justícia al seu antull.

Però, innocent de mi, com podia jo imaginar que alguns dels expedients secrets elaborats per aquesta agència de detectius, havien estat encarregats pel Centre Nacional d'Intel·ligència de l'estat espanyol. Com a mínim han demostrat que d'intel·ligència poca, al actuar com un elefant en una botiga de porcellanes.

Ara entenc les presses del Jorge Fernández Díaz per intentar avortar l'aparició d'aquests informes als mitjans de comunicació. Perquè potser amb aquests informes haguéssim pogut comprovar la utilització dels serveis d'intel·ligència del govern d'Espanya, per rebentar el procés sobiranista que demanen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

És ben cert el que deia l’Albert Einstein respecte a la maldat: "El món no està en perill per les males persones sinó per aquelles que permeten la maldat". Al Partit Popular han instigat una catalanofòbia que els hi ha sortit molt rendible electoralment a l'Espanya més profunda. Ha atiat als gossos contra Catalunya sense control,
ara comencen a sortir tots a la foto.